Kerstin Ekman

Kerstin Ekman

Biografia
Naixement	(sv) Kerstin Lillemor Hjort 27 agost 1933 (91 anys) municipi de Finspång (Suècia)
10a Seient 15 de l'Acadèmia Sueca
20 desembre 1978 – 3 maig 2018 (request withdrawal (en) ) ← Harry Martinson – Jila Mossaed →
Dades personals
Nacionalitat	Sueca
Formació	Universitat d'Uppsala - història de la literatura
Activitat
Camp de treball	Prosa i literatura detectivesca
Ocupació	novel·lista
Membre de	Acadèmia Sueca (–2018) Samfundet De Nio
Gènere	Novel·la
Moviment	Literatura de Suècia
Obra
Obres destacables (1993) Händelser vid vatten
Premis
(2000)  Ivar Lo Award (en) (1998)  Litteris et artibus (1997)  Placa Hedevind (1997)  Premi Eyvind Johnson (1994)  Premi de Literatura del Consell Nòrdic (1993)  Moa award (en) (1993)  Autor de l'any (1993)  Premi a la millor novel·la de ficció criminal sueca (1993)  Premi August (1989)  Premi Aniara (1989)  Premi Selma Lagerlöf (1984)  Premi Kellgren (1980)  Mårbacka Award (en) (1976)  Premi Signe Ekblad-Eldh (1975)  premi literari Östersunds-Postens (1975)  LO:s kulturpris (fr) (1961)  Sherlock Award (en)  doctor honoris causa per la Universitat d'Umeå

Kerstin Lillemor Ekman, nascuda amb el cognom Hjorth a (Risigne, Finspång, Östergötland) el 27 d'agost de 1933, és una escriptora sueca membre de l'Acadèmia Sueca, tot i que actualment està inactiva en aquest càrrec.^[1][2]

Kerstin Ekman ha escrit un gran nombre d'èxits en novel·la negra (entre d'altres De tre små mästarna i Dödsklockan), però més tard va passar a la novel·la de caràcter psicològic i social, amb títols com Mörker och blåbärsris (1972) (ambientada al nord de Suècia) i Händelser vinya vatten (1993), en què va tornar a la novel·la negra.

Algunes de les seves novel·les han estat traduïda al català.^[3]

Ekman va ser elegida membre de l'Acadèmia Sueca el 1978 i va ocupar el seient 15, però la va abandonar el 1989, juntament amb Lars Gyllensten i Werner Aspenström, a causa del debat que va seguir a l'amenaça de mort que va patir Salman Rushdie. D'acord amb les regles de l'Acadèmia, però, ella seguirà, com la resta de membres dimissionaris, sent un membre passiu per la totalitat de la seva vida. Ara bé, amb la reforma del 2018, va ser donada de baixa.

El 1998 va ser guardonada amb la medalla de Litteris et Artibus.