Kei car

Kei car

Tipus	classe de mides d'automòbils i motor vehicle type (en)
Dimensions	2 () × 1,48 () × 3,4 () m

Un kei car o keicar (K-car) (軽自動車, keijidōsha, pronunciat keːdʑidoːɕa), que en català vol dir "automòbil (自動車, jidōsha) lleuger (軽, kei)" també coneguts fora del Japó com a ultramini o microcotxe japonés, és un tipus de classificació d'automòbils al Japó per mida i motorització, en aquest cas el més xicotet permés per a circular per les carreteres del país. Existeixen classificacions similars per als microvolums i els kei trucks. Aquest tipus d'automòbils són l'equivalent generalment del segment A (cotxe urbà) a la Unió Europea.

La classificació de kei car fou creada pel govern japonés l'any 1949 i les regulacions han estat revisades en diverses ocasions des de llavors. Aquestes regulacions especifiquen la mida màxima del vehicle i la cilindrada i potència del motor, fent així que els consumidors puguen gaudir de diversos beneficis fiscals i d'assegurances. En les zones rurals de diverses prefectures aquests vehicles estàn exempts de l'obligació de tindre un lloc d'aparcament.^[2][3][4]

Els kei car han estat molt exitosos al Japó, arribant a ser més d'un terç de les vendes de cotxes nous al mercat domèstic japonés l'any 2016, tot i haver baixat del rècord del 40% dels vehicles comercialitzats l'any 2013 després que el govern incrementara en un 50% els imposts als kei car l'any 2014.^[5][6][7] El 2018, set dels deu vehicles més comercialitzats eren kei car, inclosos els quatre més venuts, tots ells microvolums: Honda N-BOX, Suzuki Spacia, Nissan Dayz i Daihatsu Tanto.^[8] Isuzu és l'únic fabricant que mai ha produït ni comercialitzat un kei car, ni per a passatgers ni comercial.

No obstant això, als mercats d'exportació, el nínxol dels kei car és massa específic i reduït per a ser profitós.^[9] Existeixen excepcions remarcables com el Suzuki Alto, el Daihatsu Cuore i el Suzuki Jimny, que foren exportats amb èxit durant la dècada de 1980 i 1990 del segle XX. Els kei car no només són populars entre la població envellida i rural, sinó també entre els joves degut als seus preus econòmics.^[10][7]

Encara que la majoria de kei car són dissenyats i produïts al Japó, va existir un model de la companyia Smart, l'Smart K que va ser produït amb les especificacions d'un kei per tal d'esser comercialitzat al Japó. El model britànic Caterham 7 600 també ha rebut la qualificació de kei car.

Classificació dels Kei car per carrosseria

Berlina Kei (軽セダン)		2/3/4/5 Portes	Coupé Kei (軽クーペ)		2/3 Portes
Bonnet Van (軽ボンバン)		3/5 Portes	Tall Wagon (軽トールワゴン)		5 Portes
Kei One Box (軽ワンボックス)		5 Portes	Kei Truck (軽トラック)		2 Portes

Suzuki Alto	Suzuki Lapin	Suzuki Wagon R	Suzuki Spacia
Des de 2014	Des de 2015	Des de 2017	Des de 2017
Mazda Carol		Mazda Flair	Mazda Flair Wagon
Suzuki Every	Suzuki Carry	Suzuki Jimny	Suzuki Hustler
Des de 2015	Des de 2013	Des de 2018	Des de 2020
Mazda Scrum Van Mazda Scrum Wagon Nissan NV100 Clipper " NV100 Clipper Rio Mitsubishi Minicab Mitsubishi Town Box	Mazda Scrum Truck Nissan NT100 Clipper Mitsubishi Minicab Truck		Mazda Flair Crossover

Daihatsu Mira e:S	Daihatsu Mira Tocot	Daihatsu Move	Daihatsu Move Canbus
Des de 2017	Des de 2018	Des de 2014	Des de 2016
Subaru Pleo Plus Toyota Pixis Epoch		Subaru Stella
Daihatsu Tanto	Daihatsu Atrai	Daihatsu Hijet	Daihatsu Wake
Des de 2019	Des de 2005	Des de 2004	Des de 2014
Subaru Chiffon		Subaru Sambar Toyota Pixis Van Toyota Pixis Truck	Toyota Pixis Mega
Daihatsu Copen	Daihatsu Cast	Daihatsu Taft
Des de 2014	Des de 2015	Des de 2020
Copen GR Sport	Toyota Pixis Joy

Honda N-BOX	Honda N-ONE	Honda N-WGN	Honda N-VAN
Des de 2017	Des de 2020	Des de 2019	Des de 2018
Honda S660
Des de 2015

Mitsubishi eK Wagon	Mitsubishi eK Space	Mistubishi Minicab MiEV
Des de 2019	Des de 2020	Des de 2011
Nissan Dayz	Nissan Roox

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kei car