|
Kati Horna
Kati Horna (Szilasbalhàs, Budapest, 19 de maig de 1912 - Ciutat de Mèxic, 19 d'octubre de 2000) fou una fotògrafa anarquista que va desenvolupar el seu treball a Hongria, París, Espanya i Mèxic.[1] Biografia i obresBudapest i Berlín, 1912-1933El seu nom de naixement era Kati Deutsch. Va néixer a Szilasbalhàs, un petit poble proper a Budapest, en una família de banquers d'origen jueu. Va compartir amistat i preocupacions sobre la funció de la fotografia amb els seus amics d'infància, els fotògrafs Robert Capa i Emerico Weisz. Degut a la situació política hongaresa, va viatjar a Berlín -com ho van fer també Capa i Weisz-,i es va integrar a la vida intel·lectual, artística i política, relacionant-se amb el grup al voltant de Bertolt Brecht. Al març del 1933 el partit nacionalsocialista alemany prengué el poder, i començaren les persecucions contra els jueus i la dissidència política. Kati Horna es veié obligada a fugir i tornà durant uns mesos a Budapest, on realitzà un curs de fotografia al taller de Josef Pesci, animada per la seva mare.[2] París, 1933-1937L'any 1933 Kati Horna es va traslladar a París, on va treballar per a l'agencia Agence Photo. Va realitzar diferents sèries centrades a donar-nos una imatge de la ciutat, com les titulades El mercat de les puces (1933) i Els cafès de París (1935). A més va realitzar altres sèries fantàstiques i vinculades a les pràctiques surrealistes. La fotògrafa s'interessà per l'ús de la fotografia per construir relats en seqüències, així com pel collage i el fotomuntatge. Realitzà algunes sèries en les quals personificava ous i verdures per fer paròdies del clima polític, com el relat Hitlerei,[3] que és una sàtira de la figura de Hitler publicada a la revista Die Volks-Illustrierte el 1937. En aquella època ja era considerada no només una fotògrafa surrealista, sinó també una de les primeres dones fotoperiodistes.[2] Espanya, 1937-1939Després que esclatés la revolució a l'Estat espanyol, el seu compromís polític i el desig que la fotografia servís per a difondre el que estava passant la van portar, el 1937, a viatjar per diferents ciutats espanyoles i catalanes. A Barcelona va retrobar-se amb el seu amic Robert Capa, que va ajudar-la a definir els seus ideals polítics.[2] Va treballar realitzant encàrrecs de propaganda de la Confederació Nacional del Treball (C.N.T.) i també per a diferents revistes anarquistes, com Libre Studio i Umbral, i especialment per a Mujeres libres. Tant al front com a les ciutats va preferir fotografiar imatges senzilles de la vida quotidiana (com també feia Tina Modotti)[2] que escenes bèl·liques de la Guerra Civil Espanyola. Va fer també moltes fotografies de les persones que fugien de les ciutats ocupades pels franquistes, i dels esforços per acollir-les. Durant la guerra va conèixer l'escultor i il·lustrador anarquista José Horna, que treballava per a revistes i premsa republicana, i que seria des de llavors el seu company de vida i amb qui es va casar el 1938. Amb ell va treballar en alguns collages, fotomuntatges i sèries fotogràfiques.[2] Mèxic, 1939-2000El 1939, amb el triomf franquista, Kati passà la frontera francesa. José Horna ho va fer també, com a part de l'exèrcit republicà. José va romandre internat en un camp de concentració fins que Kati el va poder alliberar i junts van arribar a París. Allà van treballar uns mesos de nou per a Agence Photo. Amb l'arribada dels nazis a França, tots dos van exiliar-se a Mèxic, partint de Le Havre el 17 d'octubre de 1939. Les fotografies que Kati Horna havia fet a Espanya van sortir també a l'exili, i no van tornar fins a l'any 1979. El primer treball de Kati Horna a Mèxic va ser el conte visual Así se va otro año (Lo que va al cesto), publicat a la revista Todo el desembre de 1939. El conte està treballat a partir de fotografies realitzades a Europa i tracta sobre la guerra i les il·lusions perdudes. A Mèxic, Kati i José Horna es van integrar al grup d'artistes europeus exiliats vinculats al surrealisme, allunyant-se de les tendències figuratives que imperaven al muralisme i al món artístic mexicà. Aquest grup d'artistes i amics el formaven entre d'altres les pintores Remedios Varo, Leonora Carrington[4] i Alice Rahon, l'escriptor surrealista Benjamin Péret, el fotògraf hongarès Emerico Weisz, la fotògrafa suïssa Eva Sulzer, el pintors surrealistes Esteban Francés i Wolfgang Paalen, el poeta i mecenes Edward James i el pintor mexicà d'ascendència europea Gunther Gerzso. Va publicar els seus treballs a revistes com Mapa, Estampa, Nosotros, Revista de la Universidad de México, Mujeres: Expresión femenina, Tiempo, Revista de revistas, Diseño, etc. A la revista S.nob, de tendència surrealista i dirigida per Salvador Elizondo, van aparèixer les seves sèries de Fetiches. Es va interessar molt per l'arquitectura, i va publicar fotografies sobre aquesta disciplina a Arquitectos de México, Arquitectura ENA, Obras, Arquitectura, Calli i Artes de México. També va desenvolupar una feina molt important com a mestra de fotografia, formant a molts i moltes fotògrafes. Des del 1958 fins al 1963 va treballar com a docent als cursos de fotografia de la Escuela de Diseño de la Universidad Iberoamericana, convidada pel seu amic el pintor Mathias Goeritz. Més tard, entre 1965 i 1968, ho va fer a la Escuela de Diseño y Artesanías. Des del 1973 i fins a la seva mort va dirigir el Taller de Fotografía de la Antigua Academia de San Carlos. Va ser molt important també la seva tasca promocionant i organitzant exposicions dels seus i les seves alumnes. Exposicions i arxiusKati Horna va morir el 19 d'octubre del 2000. No havia tingut la seva primera exposició individual fins al 1992. Des de llavors ha rebut nombrosos homenatges i exposicions. El 2014 es va organitzar la primera gran retrospectiva del seu treball al Museo Amparo de Puebla i al Jeu de Paume a París.[5] Al 2016, la historiadora de l'art Almudena Rubio, investigadora de l'Institut Internacional d'Història Social (IIHS) amb seu a Amsterdam, va localitzar l'arxiu desaparegut de la fotògrafa hongaresa en caixes de fusta de la CNT, tancades des del 1939 amb més de 500 negatius del conflicte. La investigadora organitzà les còpies i els negatius d'aquest material que Kati Hotrna havia fet entre el 1937 i el 1938, quan va arribar a Espanya durant la Guerra Civil per posar-se al servei de propaganda exterior dels anarquistes i anarcosindicalistes de la CNT i de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).[6][7] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||
