|
La justícia ambiental aplica les teories de la justícia a l'àmbit del medi ambient i l'ecologia.[1][2][3] Està lligada a la sostenibilitat. Considera la natura, el medi ambient i els seus serveis com a elements del bé comú, implicant drets, deures i obligacions legals per a tothom. Aquests deures i obligacions sovint s'agrupen en la noció de "responsabilitat social i ambiental", és a dir que la llibertat per a explotar un recurs del medi ambient acaba on amenaça a la resta (és obligatori no sobreexplotar un recurs) i on el medi ambient (biodiversitat, hàbitats naturals, diversitat genètica) estigués amenaçat per l'activitat humana. Per tant inclou mesures de reducció, reparació i compensació quan un dany ecològic no pot evitar-se, cosa que pot requerir o justificar una certa "interferència ecològica".[4][5]
La justícia climàtica és la justícia ambiental referent als efectes del canvi climàtic, incloent l'escalfament climàtic i qualsevol altre dels seus efectes: sequeres, inundacions, incendis, etc.[6][7]
Exemples d'injustícia ambiental (i social) són el deute ecològic i el racisme ambiental.
Referències
- ↑ Rawls, John (1971), A theory of justice, Cambridge, Mass., Harvard University Press.
- ↑ Larrère, C. «La justice environnementale». Multitudes, 1, 2009, pàg. 156-162.
- ↑ Blanchon, D., Moreau, S., y Veyret, Y. «Comprendre et construire la justice environnementale». Annales de géographie, 1, 2009, pàg. 35-60.
- ↑ Flipo, Fabrice. «L'espace écologique - Sur les relations de l'écopolitique internationale à la philosophie politique classique» (en francès), 2002.
- ↑ Rossi G. (2003), L'ingérence écologique, París, CNRS Éditions, 248 p.
- ↑ M. Munasinghe & R. Swart (Eds.) (2000) Climate Change and Its Linkages with Development, Equity, and Sustainability.
- ↑ Pettit, J. (2004). Climate justice : a new social movements for atmospheric rights, IDS Bulletin, julio de 2004, vol. 35, no. 3, pp. 120-106.
Bibliografia
- McDonald D. (ed.) (2002) Environmental Justice In South Africa, Ohio University Press, 352 p.
- Zuindeau B. (2005), Analyse économique des disparités écologiques spatiales : une étude à partir des départements français, Revue d’Économie Régionale et Urbaine, n◦ 3, pp. 331-354.
- Fortín, Marie-José (2005) Paysage industriel, lieu de médiation sociale et enjeu de développement durable et de justice environnementale: les cas des complexes d'Alcan (Alma, Quebec) et de Péchiney (Dunkerque, France) (Tesis doctoral, París 1).
|
