|
Juraj Jánošík
 Juraj Jánošík (Terchová, 25 de gener de 1688 - Liptovský Mikuláš, 17 de març de 1713), també conegut com a Juro o Jurko (pronunciació eslovaca: ɾjuɾaj ˈjaːnɔʃiːk) fou un bandoler eslovac i figura èpica de la cultura eslovaca i polonesa. Ha estat el protagonista de moltes novel·les, poemes i pel·lícules eslovacs. Segons la llegenda, robava els rics i ho donava als pobres. La seva fama arriba a Polònia i la República Txeca. El personatge històric és molt llunyà de la llegenda, formada en el segle xix. La imatge de Jánošík com a símbol de resistència a l'opressió es va reforçar quan els poemes sobre ell van passar a formar part del currículum de literatura i escola secundària eslovaca i txeca, i amb les pel·lícules que van difondre la seva llegenda en el segle xx. Durant la insurrecció nacional eslovaca antinazi, un dels grups partisans portava el seu nom. BiografiaJánošík va néixer poc abans del seu bateig el 25 de gener de 1688. Els seus pares eren Martin Jánošík i Anna Čišníková de Terchová. Els seus padrins eren Jakub Merjad i Barbara Krištofíková. El seu nom, ("Jordi" en català) ha estat un nom molt comú a tot Europa i el seu cognom encara és habitual al voltant del seu lloc de naixement. Va créixer al poble de Terchová, en el Regne d'Hongria (actual districte de Žilina al nord-oest d'Eslovàquia). Va lluitar amb els insurgents de Kuruc quan tenia quinze anys. Després de perdre la batalla de Trenčín, Jánošík va ser reclutat per l'exèrcit dels Habsburg.[1] A la tardor de 1710, com a jove guàrdia de la presó a Bytča, va ajudar Tomáš Uhorčík a escapar. Van formar un grup de lladres de camins i Jánošík es va convertir en el seu líder als de 23 anys, després que Uhorčík es quedés per instal·lar-se a Klenovec. El grup era actiu principalment al nord-oest del Regne d'Hongria (avui Eslovàquia), al voltant del riu Váh entre Važec i Východná, però el territori de la seva activitat es va estendre també a altres parts de l'Eslovàquia actual, així com a Polònia i Moràvia. La majoria de les seves víctimes eren comerciants rics. Sota el lideratge de Jánošík, el grup va ser excepcionalment cavallerós: no van matar a cap de les víctimes robades i fins i tot van ajudar a un sacerdot accidentat. També es diu que compartien el seu botí amb els pobres i aquesta part de la llegenda també es podria basar en fets. Jánošík va ser capturat a la tardor de 1712 i detingut a Hrachovo, però poc després va ser alliberat. Va ser capturat de bell nou la primavera de 1713, a la residència d'Uhorčík a Klenovec. Uhorčík vivia allà sota el nom fals de Martin Mravec. Segons una llegenda generalitzada, va ser aglapit en una taverna regentada per Tomáš Uhorčík, després de caure en llenegar sobre els pèsols escampats pel trespol, llançats al seu pas per una anciana traïdora. Jánošík va ser empresonat i jutjat a Liptovský Svätý Mikuláš, actual Liptovský Mikuláš. El seu judici va tenir lloc el 16 i el 17 de març de 1713 quan va ser condemnat a mort. La data de la seva execució no es va registrar, però era costum dur-la a terme tan aviat com acabés el judici. La forma de la seva execució va passar a formar part de la seva llegenda moderna. Es va perforar un ganxo pel seu costat esquerre i va ser penjat fins a morir. Aquesta forma d'execució brutal estava reservada als caps de les colles de lladres. No obstant això, també seria possible que Jánošík fos penjat. Altres membres de la colla de Jánošík
Jánošík al cinema
Jánošík a la literatura
ReferènciesBIbliografia
|
||||||||||||||||||||||
