Beuys va ser pilot a la Segona Guerra Mundial, va ser abatut a Crimea i uns camperols tàrtars li salvaren la vida.[2] Aquest episodi va tenir una forta influència en el seu art posterior. Després de la guerra va estudiar a la Kunstakademie de Düsseldorf. Tenia la idea d'una "escultura social", i defensà un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques. La seva intervenció a Documenta 7 a Kassel consistí a plantar 7000 roures acompanyats d'una pedra de basalt. Beuys feu també una defensa del potencial curatiu de l'art i del poder universal de la creativitat humana. Reivindicà el paper del xaman. En un marc estètic més ampli, el seu treball s'inscriu en certa tradició hereva del romanticisme alemany.
Entre 1961 i 1972 va ser professor a la mateixa Kunstakademie de Düsseldorf, molt influent i compromès. Entre els seus alumnes hi trobem Jörg Immendorff, Blinky Palermo, Anselm Kiefer i Imi Knoebel. Figura carismàtica i polèmica, la naturalesa i el valor de la contribució de Beuys a l'art occidental ha creat una ferma i sovint polaritzada discussió entre els cercles artístics.
