Josep Molins i Negre (Barcelona,ca. 1801 - 22 de novembre de 1871) [1][2]va ser un polític liberal, alcalde de Barcelona entre 1855 i 1856.
Fill de Josep de Molins hisendat nascut a Reus i de Maria Ignàsia de Negre nascuda a Barcelona.
El 1854 formà part de la comissió municipal per a l'aterrament de les muralles de Barcelona[3] seguint el pla Abajo las murallas de Pere Felip Monlau. Es presentà a eleccions per les Corts al juny del 1855[4] sense èxit.
Va ser alcalde constitucional de Barcelona de l'agost del 1855 al juliol del 1856. El seu mandat s'inicià poc després de la vaga general de 1855, i acabà abruptament; en Molins, després de passar detingut per la Ciutadella de Barcelona[5] va ser deportat[6] a Canàries a començament d'agost del mateix any.
Mor a l'edat de 70 anys a Barcelona el 22 de novembre de 1871 a la Plaça Sant Sebastià núm.7 vidu de Bonaventura Civil.
Referències
- ↑ «Cronica local». La Imprenta : diario de avisos, noticias y decretos: Año 1871, No. 088 Ed. Tarde, 23-11-1871, pàg. 2025.
- ↑ «Registre de defuncions any 1871. Registre núm.6041. (pdf pàg.24)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 22-11-1871.
- ↑ García Bellido García de Diego, Javier; Mangiagalli, Sara «Pascual Madoz y el derribo de las murallas en el albor del Ensanche de Barcelona». Barcelona Quaderns d'Història, 14, 2008, pàg. 177.
- ↑ «Provincias». La Iberia, 308, 19-06-1855, pàg. 4.
- ↑
| «
|
Segun cartas de Barcelona ... el honrado alcalde primero don José Molins yace incomunicado en un calabozo de la Ciudadela
|
»
|
| — La Iberia. Diario liberal de la tarde
|
2 de Agosto de 1856[Enllaç no actiu]
- ↑ «Correos de provincias». La Iberia, 635, 12-08-1856, pàg. 2.
