|
Josep Maria Xammar i Sala
Josep Maria Xammar i Sala (Juneda, 1901 - Ciutat de Mèxic, 1967) fou un polític independentista català, germà de Gabriel Xammar. Durant la dictadura de Primo de Rivera es va exiliar a l'Argentina, on va participar de les activitats dels independentistes catalans. Havia estat membre de Bandera Negra i posteriorment líder del Partit Nacionalista Català (PNC). El 1934 fou un dels implicats en els enfrontaments entre la Generalitat i els òrgans judicials arran de l'anomenat "procés Xammar". El mes de juliol de 1936, el PNC es va incorporar a Estat Català, on Xammar fou nomenat el número dos del partit per dessota el secretari general, Joan Torres i Picart. Però la implicació d'aquest en l'afer Revertés amb Joan Casanovas i Maristany, que l'obligà a exiliar-se, el va convertir en el líder més visible del partit. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a França i després passà a la República Dominicana i finalment a Mèxic, on continuà treballant a favor de la independència catalana des de la Unió dels Catalans Independentistes. Allí va crear l'empresa de decoració Curvomex amb l'arquitecte català Jordi Tell.[1] Ja en l'exili és el suposat autor d'una carta a un amic, no datada ni signada, on explica els fets del novembre del 1936.[2] Referències
|
||||||||||||||||||
