Josep Castanyer i Fons
Josep Castanyer i Fons (València, 1900 - París, 1951) va ser un polític i home de teatre valencià, president del Partit Valencianista d'Esquerra. El seu germà va ser el també militant del PVE, Angelí Castanyer i Fons.[1] BiografiaAmb dotze obres de teatre estrenades, va col·laborar amb les publicacions Teatre Valencià, Galeria d'Obres Valencianes, Nostre Teatre, Taula de Lletres Valencianes, Nostres Comèdies, Lo Rat Penat[2] i va ser director d'El País Valencià on va escriure sota el pseudònim de Batiste Conca.[1] Va ser un dels fundadors de la Societat d'Autors Valencians, abolida per decret el 1941 per ser una “organización federalista embebida de separatismo”. El 1934 succeeix a Joaquim Reig a la presidència del Centre d'Actuació Valencianista, passant a ser responsable de relacions posteriorment.[1] Amb la fundació el 1935 del Partit Valencianista d'Esquerra, n'ocupa la presidència i quan el 1936 el PVE obté 5 regidors a l'ajuntament de València, n'és Tinent d'Alcalde i president de la Comissió d'Instrucció Pública. Durant la guerra, presideix el Consell d'Administració de la Societat General d'Autors d'Espanya (SGAE) a València, va president del sindicat d'Autors i Compositors, delegat en el Front Popular, delegat al Comitè Executiu Popular i subdelegat de Cultura. Va ser comissari de la 46 Brigada Mixta comandada pel tinent coronel de la Guàrdia Civil Manuel Uribarri Barutell, i cap del S.I.M de la província de Castelló i front de Llevant. Va ser ferit en dos ocasions.[1] En acabar la guerra civil, els germans Castanyer marxen a l'exili en el vaixell Stanbrook, que va salpar del Port d'Alacant el 28 de març de 1939.[1] Les autoritats franceses el confinaren a una companyia que treballava en la realització de línies de ferrocarril, on va emmalaltir de tuberculosi.[2] Va establir-se a París, on va ser cofundador i primer president de la Casa Regional Valenciana, el 1947.[2] Referències
|