José Elduayen Gorriti

José Elduayen Gorriti

Biografia
Naixement	22 juny 1823 Madrid
Mort	24 juny 1898 (75 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de Pereiró
Ministre d'Hisenda
26 de maig de 1872 – 13 de juny de 1872
← Juan Francisco Camacho de Alcorta Servando Ruiz Gómez →
Ministre d'Ultramar
12 de desembre de 1878 – 7 de març de 1879
← Cristóbal Martín de Herrera Salvador Albacete y Albert →
9 de desembre de 1879 – 19 de març de 1880
← Salvador Albacete y Albert Cayetano Sánchez Bustillo →
Ministre d'Estat
19 de març de 1880 – 8 de febrer de 1881
← Francisco de Borja Queipo de Llano Antonio Aguilar y Correa →
18 de gener de 1884 – 27 de novembre de 1885
← Servando Ruiz Gómez Segismundo Moret y Prendergast →
19 de gener de 1896 – 5 de març de 1896
← Carlos Manuel O'Donnell Carlos Manuel O'Donnell →
Ministre de la Governació
23 de novembre de 1891 – 25 de juny de 1892
← Francisco Silvela y de Le Villeuze Raimundo Fernández Villaverde →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	diplomàtic, polític, enginyer de camins
Partit	Partit Conservador
Obra
Obres destacables línia Gijón-Laviana
Premis
(1895)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or  Gran Creu de l'Orde de Carles III
Llista Senador del Regne Governador civil de la província de Madrid Diputat al Congrés dels Diputats Circumscripció electoral: districte electoral de Vigo Ministre d'Afers Exteriors

José Elduayen Gorriti (Madrid, 22 de juny de 1823 - Madrid, 24 de juny de 1898) va ser un enginyer i polític espanyol, ministre d'Hisenda durant el regnat d'Amadeu I, ministre d'Ultramar i ministre d'Estat durant el regnat d'Alfons XII i novament ministre d'Estat i ministre de Governació durant la regència de Maria Cristina d'Habsburg-Lorena.

Va casar en primeres nupcias amb la filla del marquès de Valladares i en segones nupcias amb Purificació Fontán y Pérez-Palma y Marcó del Pont, neta del vigués Buenaventura Marcó del Pont i filla de Ventura Fontán y Marcó del Pont, Administrador- Director del Real Lloc del Buen Retiro i de la seva fàbrica de porcellana, marquesa del Pazo de la Mercè, fundadora de l'Institut a Tortóreos i patrona del vaixell de l'armada Purificación Fontán.

Després d'obtenir la llicenciatura en Enginyeria de Camins, Canals i Ports l'any 1844, dirigeix les obres del Ferrocarril de Llangréu que es va a convertir en la tercera línia fèrria inaugurada a Espanya, després de les línies Barcelona - Mataró i Madrid - Aranjuez, i la primera amb projecte enterament espanyol. En 1855 es traslladà a Vigo. Participà en la creació de la Companyia Medina-Zamora-Ourense-Vigo (MZOV), assumint des de 1865 el control total de l'empresa. Amb base en el negoci ferroviari va crear una ampla xarxa clientelar a la província de Pontevedra.^[1]

Marquès del Pazo de la Merced des de 1875, militarà en el Partit Conservador, amb el qual concorrerà a les eleccions de 1857 obtenint un escó en el Congrés per Vigo, Pontevedra. En les successives eleccions celebrades fins a 1879 tornarà a obtenir un escó per aquesta circumscripció amb excepció de les eleccions de 1867. En 1878 passarà al Senat com a senador vitalici arribant a presidir la Cambra alta entre 1896 i 1898.

Va ser ministre d'Hisenda entre el 26 de maig i el 13 de juny de 1872 en un govern que presidiria Francisco Serrano Domínguez, ministre d'Ultramar en dues ocasions: entre el 12 de febrer de 1878 i el 7 de març de 1879, i entre el 9 de desembre de 1879 i el 19 de març de 1880 a sengles governs Cánovas destacant en aquesta segona etapa la promulgació de la Llei d'Abolició de l'esclavitud a Espanya que posava fi a les pràctiques esclavistes encara vigents en Cuba. Posteriorment seria ministre d'Estat fins a en tres ocasions: entre el 19 de març de 1880 i el 8 de febrer de 1881, entre el 18 de gener de 1884 i el 27 de novembre de 1885, i entre el 19 de gener i el 5 de març de 1896 en totes les ocasions sota la presidència novament d'Antonio Cánovas. Finalment, entre el 23 de novembre de 1891 i el 25 de juny de 1892 va ser ministre de Governació en un altre gabinet Cánovas.

També va ser governador civil de Madrid i governador del Banc d'Espanya entre 1877 i 1878.

• Faro de Vigo. Sucesores de Rivadeneyra. Galicia y D. José Elduayen, 1896.  a Galiciana. Biblioteca de Galicia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Elduayen Gorriti

• Fitxa al Congrés dels Diputats
• Fitxa del Senat
•  Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 

Càrrecs públics
Precedit per: Juan Francisco Camacho de Alcorta	Ministre d'Hisenda (maig-juny) 1872	Succeït per: Servando Ruiz Gómez
Precedit per: José Ossorio y Silva	Governador civil de la província de Madrid 1875-1877	Succeït per: Luis Martos y Potestad
Precedit per: Cristóbal Martín de Herrera Salvador Albacete y Albert	Ministre d'Ultramar 1878-1879 1879-1880	Succeït per: Salvador Albacete y Albert Cayetano Sánchez Bustillo
Precedit per: Francisco de Borja Queipo de Llano Servando Ruiz Gómez Carlos Manuel O'Donnell	Ministre d'Estat 1880 - 1881 1884 - 1885 (gener-març) 1896	Succeït per: Antonio Aguilar y Correa Segismundo Moret y Prendergast Carlos Manuel O'Donnell
Precedit per: Pedro Salaverría y Charitu	Governador del Banc d'Espanya 1877-1878	Succeït per: Martín Belda y Mencía del Barrio
Precedit per: Francisco Silvela y de Le Villeuze	Ministre de Governació 1891 - 1892	Succeït per: Raimundo Fernández Villaverde
Precedit per: Eugenio Montero Ríos	President del Senat d'Espanya 1896- 1898	Succeït per: Eugenio Montero Ríos