ca José Coronado

José Coronado
	José Coronado als Premis Goya (2020)
Biografia
Naixement	(es) José Coronado García ; 14 agost 1957 (67 anys); Madrid
Nacionalitat	Espanya
Activitat
Ocupació	actor, actor de televisió
Activitat	1987 -
Membre de	Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya
Família
Cònjuge	Paola Dominguín
Premis
	(2024) Goya al millor actor secundari, per l'obra Cerrar los ojos; (2012) Goya al millor actor, per l'obra No habrá paz para los malvados ;
Lloc web	josecoronado.com

José María Coronado García^[1] (Madrid, 14 d'agost de 1957) és un actor espanyol.

Biografia

Es va matricular en Dret, estudis que va abandonar per matricular-se en Medicina. Tampoc va convèncer, i dos anys després va deixar també aquesta carrera. La seva vocació d'actor li va venir arran que li oferissin realitzar un anunci de whisky, després del qual va decidir convertir-se en actor. Mentre participava en petits papers tant a Espanya com a Europa va obrir una agència de models, un restaurant i una agència de viatges.

De tota manera, disposat a continuar amb el seu objectiu de ser actor, va decidir que havia de donar classes d'interpretació, fent-ho amb Cristina Rota. Poc després, l'any 1987, participa en l'obra "El público", que es pot considerar el seu debut professional. La seva primera pel·lícula va ser en aquest mateix any 1987, "Waka - Waka", de Kim Densalat. A aquesta li va seguir "Brumal", de Cristina Andreu, i "Jarrapellejos", d'Antonio Giménez - Rico. Durant la dècada dels 90 va rodar amb directors tan prestigiosos com Vicente Aranda, a "La mirada del otro", "La vuelta de El Coyote" o "Goya en Burdeos", per la qual va ser nominat al Goya al millor actor de repartiment.

Aquesta nominació la va aconseguir també l'any 2002, amb el llargmetratge " La caja 507", d'Enrique Urbizu. Amb aquest director treballaria també en "La vida mancha" i "No habrá paz para los malvados" aquesta última de l'any 2011 i candidata a ser nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. Pel que fa al teatre, l'hem pogut veure als escenaris interpretant obres com "El gran mercado del mundo", "La señorita Julia", "La habitación azul", "Paseo romántico por la poesía española" o "Hamlet", entre altres. Quant a la pantalla petita, el 1989 va intervenir en la sèrie "Brigada Central". Des de llavors ha participat en diverses sèries, obres de teatre i produccions, sent algunes de les més destacades "Hermanos de leche", "Periodistas", "Código Fuego", "RIS Científica" o "Acusados".

De la seva vida personal només cal dir que va tenir un fill amb Paola Dominguín, Nicolau, que és també actor. Té una altra filla nascuda de la seva relació amb Mònica Molina. La seva trajectòria s'ha vist recompensada amb diverses nominacions i premis, com el Fotogramas de Plata al millor actor de televisió per "Periodistas", o el Premi Sant Jordi de Cinematografia per "No habrá paz para los malvados". De la resta de la seva filmografia destaquen títols com "La luna negra", "Salsa rosa", "Anita no perd el tren", "La vida de nadie","Fuera del cuerpo", "El Lobo", "La distancia", "Todos estamos invitados" o "Luna caliente".^[2]

Coronado va tenir una intervenció quirúrgica el dia 15 d'abril del 2017, li van col·locar un "stent" per resoldre el problema coronari que sofria i que li va provocar un infart.^[3]

Filmografia

Cinema

Waka-Waka (1987), de Kim Densalat.
Brumal (1988), de Cristina Andreu.
Jarrapellejos (1988), d'Antonio Giménez-Rico.
Berlín Blues (1988), de Ricardo Franco.
El tesoro (1990), d'Antonio Mercero.
La luna negra (1990), de Imanol Uribe
Yo soy ésa (1990), de Luis Sanz.
Salsa rosa (1992), de Manuel Gómez Pereira.
Aquí, el que no corre... vuela (1992), de Tito Fernández.
El teniente Lorrena (1992), de António-Pedro Vasconcelos.
Cucarachas (1993), de Toni Mora.
Una chica entre un millón (1994), de Álvaro Sáenz de Heredia.
El cianuro... ¿solo o con leche? (1994), de José Miguel Ganga.
La desaparición de García Lorca (1997), de Marcos Zurinaga.
La mirada del otro (1998), de Vicente Aranda.
La vuelta de El Coyote (1998), de Mario Camus.
Frontera Sur (1998), de Gerardo Herrero.
Goya en Burdeos (1999), de Carlos Saura.
Pantalones (2000), de Ana Martínez (curtmetratge).
Huele bien (2000), de Rosa Peña Herranz (curtmetratge).
Cascabel (2000), de Daniel Cebrián.
Perros bajo la lluvia (2001), de Rubén Alonso (curtmetratge).
Anita no perd el tren (2001), de Ventura Pons.
La caja 507 (2001), de Enrique Urbizu.

Poniente (2002), de Chus Gutiérrez.
La vida de nadie (2002), d'Eduard Cortés.
La vida mancha (2003), de Enrique Urbizu.
Lo mejor que le puede pasar a un cruasán (2003), de Paco Mir.
Los Reyes magos (2003), d'Antonio Navarro.
A + (Amas) (2004), de Xavier Ribera.
Fuera del cuerpo (2004), de Vicente Peñarrocha.
El Lobo (2004), de Miguel Courtais.
El intruso (2005), de David Cánovas (curtmetratge).
La crisis carnívora (2006), de Pedro Rivero.
Animals ferits (2006), de Ventura Pons.
La malquerida (2006), de Belén Molinero.
La distancia (2006), d'Iñaki Dorronsoro.
La dama boba (2006), de Manuel Iborra.
GAL (2006), de Miguel Courtais.
Tuya siempre (2007), de Manuel Lombardero.
Todos estamos invitados (2008), de Manuel Gutiérrez Aragón.
No habrá paz para los malvados (2011), d'Enrique Urbizu.
El cuerpo (2012), d'Oriol Paulo.
Fill de Caín (2013), de Jesús Monllaó.
En solitari (2013), de Christophe Offenstein.
Els últims dies (2014), d'Alex i David Pastor.
Química i prou (2015), d'Alfonso Albacete.

Televisió

Brigada Central (1989)
El Gordo (1990-1991) (concurs d'Antena 3)
Compuesta y sin novio (1994)
Hermanos de leche (1994-1995)
Oh! Espanya (1996)
Don Juan (1997)
Periodistas (1998-2001)
Código fuego (2003)
Attenti a quei tre (2004) (minisèrie)
Los Serrano (2004,1 capítol)
Los 80 (2004)
Abuela de verano (2005)
Estudio 1 (2006)
RIS Científica (2007)
Masala (2007)
Acusados (2009-2010)
Cheers (2011)
Descalç sobre la terra vermella (2013)
El Príncipe (2014)
Nit i dia (2016)
Vivir sin permiso (2018)
Veneno (2020)
El inocente (2021)
Entrevias (2022)
La chica de nieve (2023)

Premis i nominacions

Any	Premi	Categoria	Títol	Resultat
1991	TP de Oro, Espanya^[4]	Millor actor	Brigada central	Nominat
1999	Fotogramas de Plata^[4]	Millor actor de cinema	Periodistas	Guanyador
2000	Premis Goya^[4]	Millor actor secundari	Goya en Burdeos	Nominat
2001	TP de Oro, Espanya^[4]	Millor actor	Periodistas	Nominat
2003	Fotogramas de Plata^[4]	Millor actor de cinema	La caja 507	Nominat
2003	Premis Tura^[4]	Millor actor	La caja 507	Guanyador
2003	Premis Goya^[4]	Millor actor secundari	La caja 507	Nominat
2004	Premi Cercle d'Escriptors Cinematogràfics,Espanya^[4]	Millor actor	La vida mancha	Nominat
2012	Premi Cercle d'Escriptors Cinematogràfics,Espanya^[4]	Millor actor	No habrá paz para los malvados	Guanyador
2012	Fotogramas de Plata^[4]	Millor actor de cinema	No habrá paz para los malvados	Guanyador
2012	Premis Goya^[4]	Millor actor	No habrá paz para los malvados	Guanyador
2012	Premis Sant Jordi^[4]	Millor actor espanyol	No habrá paz para los malvados	Guanyador
2012	Premis Turia^[4]	Millor actor	No habrá paz para los malvados	Guanyador
2012	Premis de la Unió de Actors^[4]	Millor actor protagonista de cinema	No habrá paz para los malvados	Guanyador
2013	Fotogramas de Plata^[4]	Millor actor de cinema	El cuerpo	Nominat
2013	Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida^[4]^[5]	Premi honorífic		Guanyador
2013	Festival de Cinema Espanyol de Màlaga^[4]	Premi Málaga-Sur		Guanyador
2014	Premis Gaudí^[4]	Millor actor secundari	Fill de Caín	Nominat

Altres Premis

2013: Premi de la Cultura, que concedeix la Comunitat de Madrid.^[6]

2012: Jorge Fiestas de la Peña Periodística Primera Plana.

2012: Premi Kapital.

2011: XVII Premi Cinematogràfic José María Forqué a la "Millor interpretació masculina" per "No habrá paz para los malvados ".

2011: "Personatge Rolling de l'Any" per la seva supèrbia actuació en "No habrá paz para los malvados "

2011: XV Premios Protagonistas a l'apartat de Cinema.

Referències

↑ Aisge
↑ «Biografía de Jose Coronado» (en castellà). biografias. [Consulta: 14 febrer 2014].
↑ Galaz, Mábel «Coronado,operado del corazón tras un infarto». El País, 17-04-2017.
↑ ^4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 ^4,10 ^4,11 ^4,12 ^4,13 ^4,14 ^4,15 ^4,16 ^4,17 «José Coronado-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 15 febrer 2014].
↑ «José Coronado y Damián Alcázar, premios de honor de la Muestra de Cine Latinoamericano de Lleida» (en castellà). 20minutos. [Consulta: 15 febrer 2014].
↑ «Montserrat Caballé recibe la Medalla de Madrid, que irá "al lugar de más honor" de su casa» (en castellà). 20minutos. [Consulta: 15 febrer 2014].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Coronado

Lloc web oficial (castellà)

[1] Aisge

[biografias-2] «Biografía de Jose Coronado» (en castellà). biografias. [Consulta: 14 febrer 2014].

[3] Galaz, Mábel «Coronado,operado del corazón tras un infarto». El País, 17-04-2017.

[imdb-4] 4,00 ^4,01 ^4,02 ^4,03 ^4,04 ^4,05 ^4,06 ^4,07 ^4,08 ^4,09 ^4,10 ^4,11 ^4,12 ^4,13 ^4,14 ^4,15 ^4,16 ^4,17 «José Coronado-Awards» (en anglès). imdb. [Consulta: 15 febrer 2014].

[minutos-5] «José Coronado y Damián Alcázar, premios de honor de la Muestra de Cine Latinoamericano de Lleida» (en castellà). 20minutos. [Consulta: 15 febrer 2014].

[20minutos-6] «Montserrat Caballé recibe la Medalla de Madrid, que irá "al lugar de más honor" de su casa» (en castellà). 20minutos. [Consulta: 15 febrer 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]