ca Jordi Mollà i Perales

Jordi Mollà i Perales
	(2016)
Biografia
Naixement	1r juliol 1968 (56 anys); l'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Ciutadania	Catalunya
Activitat
Camp de treball	Interpretació, direcció, guionatge cinematogràfic i pintura
Ocupació	director de cinema, guionista, guionista de cinema, actor de cinema, actor, escriptor, pintor
Activitat	1988 -
Premis
	(2010) Gaudí al millor protagonista masculí, per l'obra El cònsol de Sodoma; (2010) Goya al millor actor, per l'obra El cònsol de Sodoma; (2000) Goya al millor actor, per l'obra Segunda piel; (1998) Goya al millor actor, per l'obra La buena estrella; (1997) Goya al millor actor, per l'obra La Celestina; (1994) Goya al millor curtmetratge documental, per l'obra Walter Peralta ;

Jordi Mollà i Perales (l'Hospitalet de Llobregat, 1 de juliol de 1968) és un actor, guionista, productor i director català de cinema, i ha treballat amb directors com Bigas Luna, Pedro Almodóvar, Fernando Colomo, Peter Greenaway, Ted Demme o Steven Soderbergh. També és escriptor i pintor.^[1]^[2]

Biografia

Jordi Mollà s'estava preparant per ser administratiu quan va decidir estudiar per fer-se actor. Després de passar per l'Institut del Teatre de Barcelona i formar-se també a Itàlia, Hongria i Anglaterra va fer les seves primeres aparicions en produccions televisives, com La granja, a TV3 i també en els escenaris del Teatre Lliure.^[3]

Va debutar al cinema amb Jamón, jamón, de Bigas Luna, pel·lícula que el va fer famós, juntament amb Penélope Cruz i Javier Bardem. Posteriorment va començar a aparèixer assíduament a la pantalla gran, amb cintes com Historias del Kronen, La flor de mi secreto i La Celestina, fins a arribar a La buena estrella, interpretació que va valer-li diversos premis (Ondas, Butaca, etc.) i una nominació al Premi Goya al millor actor protagonista.

La seva actuació a El pianista va fer-li guanyar el premi Paoa al millor actor secundari al

Festival de Cinema de Viña del Mar, i va tornar a actuar amb Bigas Luna a Volavérunt i Son de mar. L'any 2001 va tornar a coincidir amb Penélope Cruz a Blow, protagonitzada per Johnny Depp i que va supondre la seva incursió a Hollywood i que li va obrir les portes a altres projectes com Bad Boys II, The Alamo i Elizabeth: The Golden Age, sense deixar de banda la trilogia Les maletes de Tulse Luper.

Com a actor consolidat ha participat a Che: Guerrilla, de Steven Soderbergh i ha protagonitzat el telefilm Caravaggio (donant vida al pintor) i El cònsol de Sodoma (en el paper del poeta Jaime Gil de Biedma).

Mollà ha dirigit un parell de curtmetratges, Walter Peralta i No me importaría irme contigo, i les pel·lícules No somos nadie, Cinemart i 88, i també ha escrit els llibres Las primeras veces i Agua estancada.^[4]

El municipi valencià de Montesa, d'on és originària la seva mare Saturnina Perales Gómez, li va dedicar un carrer el 2022.^[5]

Carrera

Actuació

El paper destacat de Mollà va ser a la comèdia drama de Bigas Luna de 1992 Jamón, jamón, on va interpretar l'amant abandonat del personatge de Penélope Cruz. Mollà va protagonitzar altres pel·lícules aclamades al seu país natal, com Històries dels Kronen i La Celestina. Aquest últim li va valer la seva primera nominació als Goya al millor actor secundari. El seu posterior paper protagonista a The Lucky Star li va valer un gran reconeixement, que li va valer un Premios Ondas, un premi Butaca al millor actor català., i una altra nominació als Goya, aquesta vegada al millor actor. Des de llavors ha estat nominat dues vegades més, per Segona pell i El cónsul de Sodoma.

Mollà va debutar a Hollywood a la pel·lícula policial biogràfica Blow del 2001, on va interpretar un narcotraficant dolent basat en Carlos Lehder. Posteriorment, Mollà va interpretar un personatge similar a la seqüela d'acció de Michael Bay del 2003, Bad Boys II, al costat de Will Smith i Martin Lawrence. La seva coprotagonista Gabrielle Union el va titllar com "El Tom Cruise d'Espanya", quan va elogiar la seva actuació com a cap de la droga Johnny Tapia. A continuació, Mollà va protagonitzar The Tulse Luper Suitcases, un ambiciós projecte multimèdia de diversos anys creat pel director d'avantguarda Peter Greenaway. Posteriorment ha protagonitzat molts llargmetratges d'alt perfil, com Elizabeth: The Golden Age, Knight and Day, Che: Part 2, Colombiana, Riddick, In the Heart of the Sea i The Man Who Killed Don Quixote. Actualment protagonitza la sèrie d'Amazon Prime Jack Ryan com el president veneçolà Nicolás Reyes.

Direcció

Mollà va començar a dirigir curtmetratges l'any 1994. El seu debut, Walter Peralta, va obtenir una nominació als Goya al millor curtmetratge documental. Va debutar com a director el 2012 amb 88.

Art

Mollà és un pintor autodidacte. L'estiu de 2002 va exposar a ARCO Madrid a la Galeria Carmen de la Guerra, juntament amb altres artistes.^{[cal citació]}

Filmografia

Cinema

Com a actor

1992: Revolver, de Gary Nelson
1992: Jamón, jamón, de Bigas Luna
1993: Historias de la puta mili, de Manuel Esteban
1994: Le fusil de bois, de Pierre Delerive
1994: Todo es mentira, d'Álvaro Fernández Armero
1994: Historias del Kronen, de Montxo Armendáriz
1994: Mi hermano del alma, de Mariano Barroso
1994: Alegre ma non troppo, de Fernando Colomo
1995: La flor de mi secreto, de Pedro Almodóvar
1995: Los hombres siempre mienten, d'Antonio del Real
1996: La cible, de Pierre Courrège
1996: La Celestina, de Gerardo Vera
1997: Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí, de Dunia Ayaso
1997: La buena estrella, de Ricardo Franco
1998: Los años bárbaros, de Fernando Colomo
1998: Dollar for the Dead, de Gene Quintano
1998: El pianista, de Mario Gas
1999: Volavérunt, de Bigas Luna
1999: Charlie's Angels, de Mateo Gil
1999: Segunda piel, de Gerardo Vera
2001: Son de mar, de Bigas Luna
2001: Blow, de Ted Demme
2002: No somos nadie, dirigida per ell mateix
2003: Les maletes de Tulse Luper: La història de Moab, de Peter Greenaway
2003: Dos policies rebels 2 (Bad Boys II), de Michael Bay
2004: The Alamo, de John Lee Hancock
2004: Les maletes de Tulse Luper: de Vaux al mar, de Peter Greenaway

2006: Il mercante di pietre, de Renzo Martinelli
2006: GAL, de Miguel Courtois
2006: Anthony: Warrior of God, d'Antonello Belluco
2007: Elizabeth: The Golden Age, de Shekhar Kapur
2007: Sultanes del Sur, d'Alejandro Lozano
2008: Che: Guerrilla, de Steven Soderbergh
2008: Zenitram, de Luis Barone
2008: La conjura de El Escorial, d'Antonio del Real
2008: Inconceivable, de Mary McGuckian
2009: Ce n'è per tutti, de Luciano Melchionna
2009: El cònsol de Sodoma, de Sigfrid Monleón
2009: The Van Zandt Shakedown rumored, de Christopher Compton
2009: God's Spy, d'Andrew Morahan
2010: Knight and Day, de James Mangold
2010: Bunraku, de Guy Moshe
2011: There Be Dragons, de Roland Joffé
2011: Colombiana, d'Olivier Megaton
2013: Riddick, de David Twohy^[6]
2016: Criminal, d'Ariel Vromen
2016: Quel bravo ragazzo, d'Enrico Lando
2016: Treintona soltera y fantástica, de Chava Cartas
2017: Operación Concha, d'Antonio Cuadri
2018: Ibiza, de Alex Richanbach
2019: Jack Ryan com Nicolas Reyes
2019: The Other Me, de Giga Agladze
2020: Speed Kills, de Jules Bergman
2021: The Private Lives of Jordi Mollà & Domingo Zapata, de Giuseppe Ferlito

Com a director

1993: Walter Peralta (curtmetratge)
1995: No me importaría irme contigo (curtmetratge)
2002: No somos nadie
2007: Cinemart
2011: 88

Com a guionista

1993: Walter Peralta (curtmetratge)
1995: No me importaría irme contigo (curtmetratge)
2002: No somos nadie
2007: Cinemart
2008: Inconceivable, de Mary McGuckian
2011: 88

Com a productor

1993: Walter Peralta (curtmetratge)

Televisió

1989: La granja (sèrie)
1991-1992: Justicia ciega (sèrie)
1992: Revolver, de Gary Nelson (telefilm)
1993: El joven Picasso (minisèrie)
1993: Delantero (minisèrie)
1994: Arnau (sèrie)
1998: Dollar for the Dead, de Gene Quintano (telefilm)
2007: Caravaggio, d'Angelo Longoni (telefilm)
2008: Stevie, de Bryan Goeres (telefilm)

Teatre

1990: "Maria Estuard", de Friedrich Schiller i direcció de Josep Montanyès
1991: "Un dels últims vespres de carnaval", de Carlo Goldoni i direcció de Lluís Pasqual

Obra literària

1997: Las primeras veces, Editorial Libros del Alma
2000: Agua estancada, Colección Modernos y clásicos

Pintura

Des de 2002 ha realitzat diverses exposicions:^[1]^[2]

2002: Galería de Arte Carmen de la Guerra (Madrid), Festival de Vídeo de Benicàssim (Plana Alta), Galeria La Cerverina d'art (Lleida, Segrià), Palazzo dei Capitan (Verona, Itàlia)
2003: ARCO, Feria de arte Contemporáneo (Madrid), Guadalupe Art Center (Austin, Texas, EUA), Standart Festival de vídeo y arte (Madrid), Galería Xanon (Madrid), Loop Festival de vídeo de Barcelona
2004: The Lowe Gallery (Los Angeles, EUA)
2007: Galeria Sotheby's (Madrid)

Guardons

Jordi Mollà ha guanyat diversos guardons, d'entre els quals destaquen:^[7]

Premis

Festival de curtmetratges d'Alcalá de Henares: millor curtmetratge per Walter Peralta (1993)
Premis Ondas: millor actor per La buena estrella, compartit amb Antonio Resines (1997)
Premis Butaca: millor actor català de cinema per La buena estrella (1997)
Festival de Cinema de Mar del Plata: millor actor per La buena estrella (1997)
Festival de Cinema de Viña del Mar: Paoa al millor actor secundari El pianista (2000)

Nominacions

Premis Gaudí: Millor actor per El cònsol de Sodoma (2010)^[8]
Premis Goya:
- Millor curtmetratge documental per Walter Peralta (1994)
- Millor actor per La Celestina (1997)
- Millor actor per La buena estrella (1998)
- Millor actor per Segunda piel (2000)
- Millor actor per El cònsol de Sodoma (2010)
Fotogramas de Plata:
- Millor actor de cinema per La buena estrella, La cible i per Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí (1998)
- Millor actor de cinema per Nadie conoce a nadie, El pianista, Volavérunt i per Un dólar por los muertos (2000)
Festival de Cinema de Màlaga: Biznaga d'Or per No somos nadie (2002)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Jordi Mollà, a PicassoMío Arxivat 2011-11-28 a Wayback Machine. (castellà)
↑ ^2,0 ^2,1 «La pintura, una de las “amantes” de Jordi Mollà» (en castellà). El Mundo, 26-04-2002. Arxivat de l'original el 2008-03-30. [Consulta: 27 gener 2011].
↑ Biografia de Jordi Mollà, a Reportajes Arxivat 2008-10-10 a Wayback Machine. (castellà)
↑ «Jordi Mollà narra la historia de un escritor "cobarde" en 'Agua estancada'» (en castellà). El País, 10-06-2000. [Consulta: 27 gener 2011].
↑ tcuquerella. «L'actor Jordi Mollà inaugura un camí amb el seu nom a Montesa, localitat natal de sa mare» (en castellà), 27-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-07-13. [Consulta: 13 juliol 2023].
↑ Cyriaque Lamar. «Monsters! Starbuck! Vin Diesel! Our Epic Visit to the Riddick Set!» (en anglès). io9.com, 18-06-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-12. [Consulta: 19 juny 2013].
↑ Nominacions i premis, a IMDb Arxivat 2011-12-25 a Wayback Machine. (anglès)
↑ Nominats als III Premis Gaudí Arxivat 2016-04-27 a Wayback Machine., al web de l'Acadèmia del Cinema Català PDF

Enllaços externs

[picasso-1] 1,0 ^1,1 Jordi Mollà, a PicassoMío Arxivat 2011-11-28 a Wayback Machine. (castellà)

[mundo-2] 2,0 ^2,1 «La pintura, una de las “amantes” de Jordi Mollà» (en castellà). El Mundo, 26-04-2002. Arxivat de l'original el 2008-03-30. [Consulta: 27 gener 2011].

[3] Biografia de Jordi Mollà, a Reportajes Arxivat 2008-10-10 a Wayback Machine. (castellà)

[4] «Jordi Mollà narra la historia de un escritor "cobarde" en 'Agua estancada'» (en castellà). El País, 10-06-2000. [Consulta: 27 gener 2011].

[5] tcuquerella. «L'actor Jordi Mollà inaugura un camí amb el seu nom a Montesa, localitat natal de sa mare» (en castellà), 27-12-2022. Arxivat de l'original el 2023-07-13. [Consulta: 13 juliol 2023].

[6] Cyriaque Lamar. «Monsters! Starbuck! Vin Diesel! Our Epic Visit to the Riddick Set!» (en anglès). io9.com, 18-06-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-12. [Consulta: 19 juny 2013].

[7] Nominacions i premis, a IMDb Arxivat 2011-12-25 a Wayback Machine. (anglès)

[acc-8] Nominats als III Premis Gaudí Arxivat 2016-04-27 a Wayback Machine., al web de l'Acadèmia del Cinema Català PDF

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]