Joan Garí (Borriana, 1965), és un escriptor valencià. És doctor en Filologia i catedràtic de Valencià en Ensenyament Mitjà. Ha conreat diferents gèneres literaris, entre els quals la poesia (Física dels límits, Poema d'amor en dos temps), l'assaig (La conversación mural (1995), Un cristall habitat (1999), Història d'Amèrica (2011),[1][2] L'única passió noble (2016), L'ofici de lector (2016),[3] el dietari Les hores fecundes (2002), Senyals de fum (2006)) i, finalment, les novel·les (On dormen les estrelles (2005), La balena blanca (2007), El balneari (2013)).
Com a escriptor ha rebut diferents premis comercials i també premis de la crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[4] Entre aquests guardons destaca el Premi Fundesco (1994),[5] el més prestigiós que es concedia a l'estat Espanyol per a assajos sobre comunicació.
Des del punt de vista periodístic col·labora habitualment en diferents mitjans, entre els quals actualment els diaris Ara i El País. També ha col·laborat amb El Temps, Levante i el desaparegut diari en paper Público, entre altres llocs. Des de l'any 1991 és president de l'Agrupació Borrianenca de Cultura (fundada en 1954). En els últims anys fotògrafs com Joan Antoni Vicent o Ramon Usó han col·laborat amb els llibres de gran format de Joan Garí.[6] Vicent va il·lustrar l'apartat gràfic de Viatge pel meu país,[7][8] un recorregut contemporani mig segle després de la famosa guia de Joan Fuster El País Valenciano (1962, amb fotografies de Ramon Dimas). Usó és l'autor de les imatges del llibre La memòria del sabor,[9] experiència que va repetir també en El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera.[10]
Obres
Assaig literari
- Signes sobre pedres (1992)
- La conversación mural (1995)
- Un cristall habitat (1999)
- Un ofici del segle (2000)
- Història d'Amèrica (2011)
- L'única passió noble (2016)
- L'ofici de lector[11] (2016)
- Cosmopolites amb arrels (2021), amb fotografies de Ramon Usó[12]
- La vida plenament viscuda. Introducció a la Recerca de Proust (2024)[13]
Dietaris
- Les hores fecundes (2002)
- Senyals de fum (2006)
- Ser persona. Diari de l'escriptor als cinquanta anys (2022)
Novel·la
- On dormen les estrelles (2005)
- La balena blanca (2007)
- El balneari (2013)
Poesia
- Poema d'amor en dos temps (1999)
- Física dels límits (2001)
- En un món sense normes (2023)[19][20]
Premis i reconeixements
Referències
- ↑ Bezsonoff, Joan-Daniel «Un país de mida XXL». El Temps, núm. 1418, 16-09-2011.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Història d'Amèrica». Joan Garí, 20-06-2011. [Consulta: 12 maig 2019].
- ↑ «Joan Garí: L'ofici de lector». FULL Fundació pel Llibre i la Lectura, 18-09-2017. [Consulta: 12 maig 2019].
- ↑ Nota biogràfica de Joan Garí
- ↑ 5,0 5,1 «Un libro sobre el graffiti, Premio Fundesco de Ensayo 1994». Arxivat de l'original el 22 de desembre 2017. [Consulta: 21 desembre 2017].
- ↑ «Els meus fotògrafs (i els de tots)». Ofici de lector, 18-02-2017. [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ «Viatge pel meu país - Informatiu TV3». CCMA-TV3, 22-06-2012. [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ «Viatge pel meu país - Informatiu Canal 9». RTVV, 27-06-2012. [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ «La memòria del sabor». [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ «Joan Garí, entrevistat en À Punt Directe». À Punt Directe, 10-07-2018. [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ Nopca, Jordi. «Paraula de crític literari», 15-10-2016. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑ «Mentre parlem, la història treballa». [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ «Vincle Editorial publica La vida plenament viscuda, de Joan Garí». Vincle Editorial, 29-01-2024. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «‘La memòria del sabor’ de Joan Garí». Diari la Veu.
- ↑ Sabater, Toni. «Joan Garí i Miquel Barrera: el tàndem perfecte» (en castellà). valenciaplaza.com, 31-07-2018. [Consulta: 29 octubre 2018].
- ↑ «València. Els habitants del riu». [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Es publica el llibre “Borriana i la seua mar”, una visió actual i moderna del nostre poble». [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Illes enfront de muntanyes i oceans evaporats: Un viatge per un Castelló de contrastos». elperiodic.com, 15-06-2022. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «En un món sense normes». DGS, 24-10-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «Joan Garí: “Tota la meua literatura és una lluita contra el temps”». laveudelsllibres.cat, 04-11-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «Alfaro - Diari La Veu». [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Poema d'amor en dos temps de GARÍ, Joan - Uniliber» (en castellà). [Consulta: 21 desembre 2017].
- ↑ «Física dels límits». Arxivat de l'original el 2020-09-08. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Un cristall habitat a Tàndem edicions». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 21 desembre 2017].
- ↑ «Bromera acapara la majoria dels premis de l'Associació d'Escriptors - Edicions bromera». Arxivat de l'original el 2017-12-22. [Consulta: 21 desembre 2017].
- ↑ «Les hores fecundes». [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Premis Literaris Ciutat de València. Guanyadors». Bromera.com. [Consulta: març 2016].
- ↑ La balena blanca - Joan Gari | Grup62.
- ↑ «Joan Garí presenta El balneari, publicada per Tres i Quatre, a la 48 Fira del Llibre de València». 48 Fira del Llibre de València, 06-05-2013. [Consulta: 6 maig 2019].
- ↑ «Premis Recull de Blanes». Diari Ara, 11-03-2013, p. 31. ISSN: 2014-010X [Consulta: març 2013].
- ↑ «L'única passió noble». Arxivat de l'original el 2020-09-08. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Tres llibres de cuina valencians opten als 'Oscar' de la literatura gastronòmica». Diari La Veu [Consulta: 14 desembre 2018].
Enllaços externs
