|
Jayro Bustamante
Jayro Bustamante (Ciutat de Guatemala, 7 de maig de 1977) és un director de cinema, guionista i productor de cinema guatemalenc. TrajectòriaVa néixer en Ciutat de Guatemala el 1977 i des de petit va viure en la comunitat maia de Sololá, a Panajachel[1] prop del llac d'Atitlan.[2] Posteriorment va estudiar comunicació i publicitat en la Universitat de San Carlos de Guatemala. Va començar la seva carrera com a director d'anuncis publicitaris a l'agència internacional de Ogilvy & Mather.[2][3] La seva següent meta va ser París on va estudiar cinema en el Conservatori lliure del cinema francès (CLCF) i en el Centre Experimental de Cinema de Roma. Va tornar a França i va treballar com a docent en la universitat La Sorbona de París i com a creador visual en moda per a la casa Dior.[4] En 2009 va tornar a Guatemala on va fundar un productora amb Marina Peralta, La Casa de Producción,, des d'on ha produït la majoria dels seus treballs: Usted (2009) i el documental Au détour des murs, les rostros d’une cité (2010) o Ixcanul (2015) treball amb el qual es va convertir en el primer director de cinema guatemalenc amb una pel·lícula seleccionada parell competir oficialment en el Festival de Cinema de Berlín i va aconseguir el premi Alfred Bauer.[2][3][5] El 2015 va escriure un llibre pedagògic per a nens Cuando sea Grande, Cómo hacer un cortometraje.[4] El 2017 va fundar la Sala de Cinema al Centro Cultural Miguel Ángel Asturias, el primer espai de cinema independent de Guatemala.[1] Els seus primers tres llargmetratges són una trilogia que s'enfronta als tres greuges més populars a Guatemala: (‘indio’, en relació amb les comunitats indígenes, ‘hueco’, emprat per als homosexuals, i ‘comunista’, per als defensors de drets i llibertats de la Humanitat.[6] Els planteja des de la militància de la defensa dels Drets Humans. Amb Ixcanul, planteja la situació de les indígenes guatemalenques. En 2019 va estrenar altres dues pel·lícules: Temblores en la que aborda l'homofòbia i el masclisme a través de la història sobre un home gai anul·lat pel seu entorn i sotmès a les anomenades 'teràpies de conversió' que practica l'església.[7] El setimbre de 2019 va estrenar a Venècia la seva tercera pel·lícula, La Llorona, emportant-se el premi de Millor director de la Giornata degli Autori. L'estrena americana va ser en el Festival internacional de Toronto. La pel·lícula va ser presentada en la Berlinale i premiada a Tolosa. En 2019 va participar en el 67 Festival de Sant Sebastià presentant aquestes dues pel·lícules en la secció d'Horitzons Llatins.[8] En 2019 va crear la Fundació Ixcanul que té com a objectiu utilitzar el cinema com a eina d'impacte i de canvi social. Des de la fundació treballa especialment en la difusió de cinema amb contingut per a les poblacions que no tenen accés al cinema. La fundació secunda també la producció de cinema dirigit per altres autors guatemalencs.[1] Bustamante ha estat a més jurat en diversos festivals: Berlinale 2016, Festival de Cinema de Brussel·les 2018, Festival de Biarritz 2018, Premis Platino i Premis Fénix, i Festival de Cine Los Cabos.[4] En 2020 es va oficialitzar la selecció de la seva pel·lícula La Llorona per al lliurament oficial dels Premis Oscar de l'any 2021. Premis i reconeixements
FilmografiaDirector
Premis i distincions
Referències
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
