|
Jacques-Pierre Amette
Jacques-Pierre Amette (18 de maig de 1943 a Saint-Pierre-sur-Dives (Calvados)), escriptor, dramaturg, guionista, biògraf i crític literari. Premi Goncourt de l'any 2003.[1] BiografiaVa estudiar a l'escola Mézeray a Argentan i després el batxillerat de filosofia i lletres. Acabat el batxillerat va fer el primer curs de Lletres a la Universitat de Caen (1964) i el 1965 va entrar de crític teatral a “Ouest-France”, i va escriure la primera novel·la "Le Congé". El seu primer article publicat va ser sobre Electra de Sòfocles, posada en escena pel desconegut en aquell moment Antoine Vitez. El 1967 va anar a París: va fer el servei militar en un lloc com a jardiner i al finalitzar va entrar com a redactor a la “Nouvelle Revue Française" de Gallimard, dirigida per Dominique Aury i Jean Grojean, i entre 196i 1969 va ser director de col·lecció de Mercure de França.[1] El 1970 va marxar a Martinica on va fer de periodista al diari local “France-Antilles” i de corresponsal per les Antilles franceses pel New York Times. Dos anys més tard va tornar a França i va integrar-se com a crític literari a la redacció de Le Point. Durant els anys 70 (1970-1974) també va treballar a la radio, on va escriure diverses obres per France Culture; una d'elles “Comment vous la trouvez,ma salade ?” va rebre el Premi Itàlia.[2] Alguns crítics l'han definit com que té la sensibilitat de Stendhal, la prosa de Flaubert i el fetitxisme de Zola.[3] Obra literària1965 Le congé 1966 Élisabeth Skerla décembre 1974 La vie comme ça 1977 Bermuda 1978 La nuit tombante 1981 Jeunesse dans une ville normande 1981 Exit (Novel·la negra amb pseudònim Paul Clément) 1982 Je tue à la campagne (Novel·la negra amb pseudònim Paul Clément) 1985 Enquête d'hiver 1987 L'après-midi 1992 La peau du monde 1993 Le voyage Hölderlin en France 1995 Province 1997 Les deux Léopards 1999 L'Homme du silence 2001 Ma vie, son œuvre 2003 La maîtresse de Brecht. Traduïda al català per Pau Joan Hernàndez[6] 2007 Le lac d'or (Novel·la negra) 2009 Le journal météorologique Teatre1974 Les sables mouvants 1989 Les environs de Heilbronn 1989 Le maître-nageur 1991 La Waldstein 1991 Après nous 1992 Singe 1992 Le mal du pays 1993 Appassionata 1993 Passions secrètes, crimes d'avril que va estar representadta durant sis mesos al Teatre Montparnasse de París, protagonitzada per l'actor Stéphane Freiss. 1997 La clairière 2005 Le tableau de Poussin Altres1970 Un voyage en province 1973 Les lumières de l'Antarctique 1986 Confessions d'un enfant gâté 1993 L'adieu à la raison 1994 Stendhal : 3 juin 1819 2007 Un étè chez Voltaire 2012 Liaison romaine Filmografia[7]Ha col·laborat com a guionista en sèries de televisió com “Le Lyonnais”, (1992) “Eurocops” (1990) i “Le voyage en province" Premis1971 Premi Itàlia per la peça radiofónica ““Comment vous la trouvez,ma salade ?”[1] 1982 Premi Paul Flat de l'Academia Francesa per “Jeunesse dans une ville normande"[8] 1986, Premi Roger Nimier per "Confessions d'un enfant gâté".[5] 1997 Premi “Contre-point” per “Les deux leopards”[5] 1992 Premi CIC de Teatre per "Passions secrètes, crimes d'avril".[1] 2007 Premi Literari Princep de Mònaco.[5] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||
