Jachymovita

Jachymovita
Fórmula química	(UO₂)₈(SO₄)(OH)14·13H₂O
Epònim	Jáchymov
Localitat tipus	Jáchymov
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.EA.10
Nickel-Strunz 9a ed.	7.EA.10
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	crostes de cristalls aciculars de fins a 0,1 mm.
Estructura cristal·lina	a = 18.553(8) Å, b = 9.276(2) Å, c = 13.532(7) Å, β = 125.56(2)°
Color	groc
Exfoliació	molt bona en {010}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc clar
Densitat	4,79 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.715 nβ = 1.718 nγ = 1.720
Birefringència	δ = 0,005
Angle 2V	calculat: 78°
Fluorescència	groga sota llum ultraviolada d'ona curta i d'ona llarga
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1994-025
Símbol	Jác
Referències	[1][2]

La jachymovita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de la localitat termal de Jáchymov (República Txeca).

La jachymovita és un sulfat amb fórmula (UO₂)₈(SO₄)(OH)₁₄·13H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant habitualment crostes de cristalls aciculars de fins a 0,1 mm. La seva duresa no està determinada i la seva ratlla és de color groc clar. Es tracta d'un mineral radioactiu degut al seu contingut en urani. Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jachymovita pertany a «07.EA: Uranil sulfats, sense cations» juntament amb la metauranopilita i la uranopilita.

S'ha trobat en peces fortament oxidades d'uns filons de dolomita rics en uraninita. Sol trobar-se associada amb la mateixa uraninita, o amb altres minerals com la uranopilita o el guix.

• Imatges de jachymovites (anglès)