Iustitia era una divinitat romana, personificació de la justícia. Actualment la seva imatge encara s'utilitza com una al·legoria en edificis judicials de tot el món.
Iconografia
A la representa amb forma femenina, portant els ulls tapats amb una bena, significant que la justícia no vol saber a qui jutja sinó el fet que es jutja, evitant preferències o prejudicis. L'altre objecte que la caracteritza són les balances, perquè el propòsit de la justícia és trobar l'equilibri entre les dues parts afectades: el demandant i l'acusat.
De vegades també porta una espasa, que en principi era un atribut de Nèmesi, portadora de la venjança.
Les primeres monedes romanes amb la imatge de Iustitia, està representada portant una espasa en una mà i la balança a l'altra però amb els ulls sense tapar.[1] Només s'han trobat imatges de la Iustitia amb els ulls tapats a partir del segle xv. L'estàtua més antiga que es coneix és una font del 1543, obra de l'escultor Hans Gieng's i està a la ciutat de Berna. Una variació sobre Iustitia és la representació en què ella mateixa és una balança i les seves mans sostenen els plats, com és el cas de la que hi ha al tribunal de Memphis (EUA).
Equivalència en altres cultures
La justícia també va ser deïficada en la cultura de l'antic Egipte, la deessa Maat i també Isis apareixen de vegades representades amb la balança, amb el mateix sentit que la divinitat romana.
En la mitologia grega hi ha dues figures representatives de la justícia: Temis i la seva filla Díke.[2] A partir de la tradició grega a Roma se la va associar amb Júpiter, el déu suprem, i els van fer pares de Pax, la qual va ser molt venerada en temps d'August. En la literatura llatina apareix en relació al mite de les edats del món [3] idèntic al que els grecs narraven sobre Díke o Astrea.[4]Ciceró la va relacionar amb el concepte aequitas, donant-li un lloc determinant en la filosofia jurídica,[5] potser influït per les idees sobre la virtut que Aristotil havia tractat a la seva "Ètica a Nicòmac".
Galeria d'imatges
Iustitia en una font de Berna (Suïssa), 1543
Tribunal suprem de Brasil, Brasília (Brasil), 1961
Maria Caccamo Caltabiano. " Iustitia". Zürich/München: ed."Lexicon Iconographicum Mythologiae Classicae" (LIMC), volum VIII, 1997, p. 661–663.
Barbara Degen. "Justitia ist eine Frau. Geschichte und Symbolik der Gerechtigkeit". Barbara Degen: Justitia ist eine Frau. Geschichte und Symbolik der Gerechtigkeit, Katalog zu der Ausstellung "Füllhorn, Waage, Schwert - Justitia Ist eine Frau" / Haus der Frauengeschichte, 2008.: catàleg de l'exposició "cornucòpia, escales, espasa - La justícia és una dona" / Casa de la Història de la Dona("Füllhorn, Waage, Schwert - Justitia Ist eine Frau" / Haus der Frauengeschichte), 2008.
Stefan Hess.. " Herrscherideale und ideale Frauen. Tugendallegorien im frühneuzeitlichen Basel" (Els ideals de la regla i dones ideals. Algories a principis de la Basilea moderna). Basler Zeitschrift für Geschichte und Altertumskunde (Diari d'Història i Arqueologia de Basilea)nº111, 2011, p. 115–154.
Otto Rudolf Kissel. "Die Justitia. Reflexionen über ein Symbol und seine Darstellung in der bildenden Kunst", 1984.
Lars Ostwaldt. "Aequitas und Justitia. Ihre Ikonographie in Antike und Früher Neuzeit". Halle: ed.Hunkerman, 2009. ISBN 978-3-941226-05-0.
Heinrich Wilhelm Stoll. " Iustitia". Leipzig: Wilhelm Heinrich Roscher (ed.): "Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie", volum 2,1, 1894, p. 762.
