El 16 de setembre de 2019, en una entrevista a la Repubblica, Renzi va anunciar la seva intenció de deixar el PD i crear un nou partit.[4] El mateix dia, en una altra entrevista en el programa de televisió nocturn Porta a Porta, va anunciar oficialment Italia Viva.[5] En l'entrevista també va confirmar el seu suport al govern de Conte.[6] Així, el van seguir inicialment 24 diputats i 12 senadors del PD. Tres senadors més es van incorporar respectivament procedents de Força Itàlia (FI), del Partit Socialista Italià (PSI) i del M5S, mentre que un diputat es va incorporar des de la Llista Cívica Popular, augmentant les xifres a 25 diputats i 15 senadors totals.[7] Més endavant s'incorporaria un eurodiputat, obtenint així representació al Parlament Europeu.[8]
L'escissió va ser fortament criticada des de diferents sectors, Zingaretti del PD la va descriure com un "error",[9] mentre que Dario Franceschini ho va qualificar de "gran problema",[10]Beppe Grillo, fundador de l'M5S, "d'acte de narcisisme" [11] i el primer ministre Conte també va declarar la seva perplexitat, dient que Renzi "hauria d'haver-lo informat abans del naixement del govern".[12]
La columna vertebral del nou partit es va basar en gran manera en Retorn al Futur, un moviment liberal que va liderar Renzi dins del PD entre el 2018 i el 2019,[13] considerat ja llavors com el pas inicial d'un nou partit.[14]
Al gener de 2021 el partit va retirar el seu suport al govern de Conte, provocant una crisi política [15] que acabaria amb la formació del nou govern de Mario Draghi.[16] Posteriorment, per a les eleccions de 2022 van formar una coalició amb Acció de Carlo Calenda,[17] amb la qual obtindrien el 7.79% dels vots, amb 21 diputats i 9 senadors.[18] Tot i que inicialment van formar un grup parlamentari conjunt i pretenien federar els partits,[19] fruit de diferències polítiques i dels mals resultats en les eleccions regionals de Llombardia, Laci i Friül-Venècia Júlia, les dues organitzacions van abandonar la idea d'unificar els partits,[20] trencant el pacte i els grups parlamentaris conjunts.[21] Una part d'Itàlia Viva es va escindir creant els Popolari Europeisti Riformatori,[22] que acabaria poc després integrant-se en Acció.[23] Així, la seva presència institucional baixaria als 9 diputats, 7 senadors i 1 eurodiputat, lluny de les xifres inicials.
