Istari
En la ficció de J.R.R. Tolkien, els istari (singular istar; "els savis" en quenya) són un grup de cinc maiar amb aspecte d'home que van arribar a la Terra Mitjana enviats pels vàlar per ajudar els pobles que hi habitaven a combatre el senyor fosc Sàuron. Els homes els anomenaren mags. Van arribar a la Terra Mitjana al voltant de l'any 1050 de la Tercera Edat, quan el Bosc Verd va caure sota l'ombra i passà a ser conegut com el Bosc Llobregós. Sàuron havia format un nou exèrcit i havia fet de Dol Guldur el seu bastió. Els poders, o els vàlar, havien decidit no intervenir directament a la Terra Mitjana, però sentint-se responsables les accions d'un dels ainur, van enviar els istari per ajudar els pobles de la Terra Mitjana a plantar cara a Sàuron. Els cinc istari van arribar a la Terra Mitjana sota l'aparença d'homes vells i desposseïts de gran part dels poders que els eren innats com a màiar, ja que la seva missió era ajudar a través de la persuasió i l'encoratjament, no mitjançant la força o el temor. Tot i que el seu cos era d'home a tots els efectes, el seu envelliment era imperceptible i com els elfs, sols podien morir en batalla. Duien llargues vares, que aparentment estaven vinculades a la seva habilitat de practicar màgia. Els cinc mags van fer llargs viatges a través de la Terra Mitjana i van rebre molts noms en les diferents llengües dels seus habitants:
|