Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Isobutilè

Infotaula de compost químicIsobutilè
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular56,063 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₈ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC(=C)C Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Moment dipolar elèctric0,503 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−140,4 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició−6,95 ℃ (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0,503 D Modifica el valor a Wikidata
Perill
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Identificador Kemler23 Modifica el valor a Wikidata

L'isobutilè, isobutilé,[a] isobutè o isobuté[b] (també metilpropè o metilpropé) és un hidrocarbur d'importància industrial significativa. És un alquè de quatre carbonis (olefina), un dels quatre isòmers del butilè. A temperatura estàndard és un gas incolor i inflamable.

Usos

L'isobutilè es fa servir com intermedi en la producció de nombrosos productes. Es fa reaccionar amb metanol i etanol en la fabricació d'oxigenats de la gasolin metil tert-butil èter (MTBE) i etil tert-butil èter (ETBE), respectivament. L'alquilació amb butà produeix isooctà, un altre additiu del combustible. també s'usa per produir metacroleïna.

Fabricació

L'isobutilè es pot aïllar en la refineria per reacció amb àcid sulfúric, però el mètode industrial més comú és per deshidrogenació catalítica d'isobutà.[1]

Referències

  1. Olah, George A.; Molnár, Árpád. Hydrocarbon Chemistry. Wiley-Interscience. ISBN 978-0471417828. 

Enllaços externs

  • ICSC|1027
  • SIDS|id=115117|name=Isobutylene

Notes

  1. Isobutilé segons la pronúncia occidental i la normativa valenciana, i isobutilè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil.
  2. Isobuté segons la pronúncia occidental i la normativa valenciana, i isobutè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil.


Kembali kehalaman sebelumnya