|
Iridàcies
     . Les iridàcies (Iridaceae) són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les asparagals (Asparagales),[1] dins del clade de les monocotiledònies.[2] Agrupa més de 2200 espècies[3][4] en 69 gèneres[5] i presenta una distribució cosmopolita, però amb una especial presència a l'Àfrica del Sud on s'hi troba més diversitat d'espècies que en el conjunt de l'hemisferi nord.[3] Inclou plantes molt conegudes, com els gladiols o el safrà (Crocus sativus). DescripcióSón plantes herbàcies vivaces, amb tiges subterrànies en forma de rizoma, bulb o corm. Les flors són hermafrodites poden ser actinomorfes o zigomorfes, l'androceu està format per tres estams amb anteres biloculars, al gineceu l'ovari és ínfer, trilocular o monolocular amb nombrosos òvuls, l'estil és trilobulat. El fruit és una càpsula que presenta dehiscència loculicida.[6] TaxonomiaAquesta família va ser descrita per primer cop l'any 1789, sota el nom 'Irides, a l'obra Genera Plantarum del botànic francès Antoine-Laurent de Jussieu (1748 – 1836).[7][8] SubfamíliesDins d'aquesta família es reconeixen les següents subfamílies:[3]
GèneresDins d'aquesta família es reconeixen els 69 gèneres següents:[5]
UsosAlgunes espècies de la família de les iridàcies són econòmicament importants, sobre tot com a plantes ornamentals. Destaquen els gladiols, que han esdevingut un conreu molt important destinat a la producció de flor tallada, les varietats cultivades han estat desenvolupades principalment a partir d'espècies africanes.[9] Un altre gènere amb varietats cultivars, també destinades a la flor tallada, és Freesia. Com a planta ornamental també es por citar el lliri blau (Iris × germanica), un híbrid comú als nostres jardins. Una altra espècie econòmicament important és el safrà (Crocus sativus), de les seves flors se n'obté l'espècia del mateix nom.[4] Vegeu tambéReferències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
