La intubació traqueal, que en general s'anomena només intubació, consisteix en la col·locació d'un tub de plàstic flexible per la tràquea a fi de mantenir obertes les vies respiratòries o per a servir com un conducte a través del qual administrar certs medicaments. Es realitza amb freqüència en els pacients amb lesions crítiques, malalts o anestesiats per a facilitar la ventilació dels pulmons, incloent la ventilació mecànica, i per a evitar una eventual asfixia per obstrucció de les vies respiratòries.[1][2][3][4]
La ruta més utilitzada és l'orotraqueal, en què un tub endotraqueal passa a través de la boca, la laringe i fins a la tràquea.[5]
En un procediment nasotraqueal, un tub endotraqueal passa a través del nas en comptes de per la boca.
Altres mètodes d'intubació consisteixen en cirurgia, i inclouen la cricotirotomia (utilitzat gairebé exclusivament en casos d'emergència) i la traqueotomia, que s'utilitza principalment en situacions en què es preveu la necessitat de suport prolongat de les vies respiratòries.
Habicot, N. Question chirurgicale par laquelle il est démonstré que le chirurgien doit assurément practiquer l'operation de la bronchotomie, vulgairement dicte laryngotomie, ou perforation de la fluste ou du polmon (en francès). París: Corrozet, 1620.
«The Gale Encyclopedia of Alternative Medicine: L-R». A: JL Longe. The Gale Encyclopedia of Alternative Medicine, Volume 4: S–Z. 2a edició. Farmington Hills, Michigan: Gale Cengage, 2005. ISBN 978-0-7876-7424-3.
Galen on Anatomical Procedures: Translation of the Surviving Books with Introduction and Notes. Londres: Oxford University Press/Wellcome Historical Medical Museum, 1956. ISBN 978-0-19-924016-6.