Indibil i Mandoni (Angel Guimerà)

Indibil i Mandoni

Tipus	obra literària
Autor	Àngel Guimerà i Jorge
Llengua	català
Gènere	tragèdia
Estrena
Estrena	13 desembre 1917

Indíbil i Mandoni és una tragèdia en tres actes i en vers, d'Àngel Guimerà, estrenada al teatre Novetats de Barcelona, el 13 de desembre de 1917,^[1] sota la direcció d'Enric Borràs, ambientada a la Catalunya de l'any 205 aC.

Inicialment, l'any 1875, Guimerà va escriure un poema llarg anomenat Indíbil i Mandoni que obtingué un accèssit als jocs florals. Inclús el compositor Enric Morera, inspirat en aquest poema, en va fer una obra orquestral, concretament del Cant III - Marxa al suplici (Poema simfònic Indíbil i Mandoni).^[2] Finalment, l'any 1917, Àngel Guimerà ja va escriure la versió teatral.

• Baalia: Assumpció Casals
• Broyda: Maria Vila
• Grèvola: Maria Fortuny
• Gerda: Esperança Ortiz
• Mirga: Francisca Lliteras
• Coritza: Francisca Domènech
• Indíbil: Enric Borràs
• Mandoni: Alexandre Nolla
• Ròmul: Pius Daví
• Jòria: Ramon Tort
• Asgort: Vicenç Daroqui
• Ornech: August Barbosa
• Manlius: Ramon Bañeras
• Saut: Enric Lluelles
• Arban: Josep Claramunt
• Surba: Blay Casellas
• Màxim: Lluis Carbonell
• Servili: Ramon Quadreny
• Ponci: Enric Lluelles
• Centurió: Ramon Bañeras
• Capdill ilergaró: Josep Vila
• Capdills i soldats d'Indíbil i Mandoni; soldats romans, poble romà; poble ausetà i d'altres pobles de Catalunya.