|
Il caso Moro
Il caso Moro és una pel·lícula de 1986 dirigida per Giuseppe Ferrara, amb un guió extret del llibre I giorni dell'ira. Il caso Moro senza censure, de Robert Katz, publicat en 1982. Katz és coautor del guió. Va ser la primera pel·lícula a narrar el segrest i mort de l'estadista italià Aldo Moro, amb la interpretació del paper protagonista confiada a Gian Maria Volonté. La pel·lícula vol ser neutral i reflecteix l'estat d'ànim del protagonista seguint les cartes escrites de pròpia mà.[1][2] ArgumentLa pel·lícula recorre cronològicament els 55 dies del segrest d'Aldo Moro: des de la matança a la via Fani fins al descobriment del cos del president de la Democràcia Cristiana a la via Caetani. La pel·lícula mostra els fets que van caracteritzar aquells dies; no hi ha referències conspiratòries a hipòtesis sorgides només els anys següents, com per exemple la presència d'un agent del SISMI prop de via Fani el matí de l'emboscada i els contactes entre l'Estat i les organitzacions criminals (Camorra, banda Magliana, aquest per a un altre encara de moda el 1986) per a la identificació de la presó de Moro. També hi ha algunes opcions artístiques en contrast amb la realitat històrica establerta, com la no utilització de passamuntanyes per part dels membres de les Brigades Roges i la figura de Don Stefani entrant a l'amagatall de la BR, cosa que mai va passar.[3] Repartiment
ProduccióLes escenes de l'atac de les forces de l'ordre que suposadament va tenir lloc al poble de Gradoli (on segons les indicacions aportades per una sessió s'havia adonat que l'honorable Aldo Moro estava detingut) van ser filmades a Campagnano des de Roma. DistribucióLa pel·lícula es va estrenar al circuit de cinema italià el 20 de novembre de 1986. La pel·lícula va ser emesa a Canale 5 el 9 de maig de 1988 a les 20:30,[4] amb motiu del desè aniversari de l'assassinat de l'estadista demòcrata-cristià; l'emissió de la pel·lícula va ser seguida a Rete 4 per un especial periodístic titulat Caso Moro, per al cicle Cinema cronaca, editat per Giorgio Medail.[4] Reconeixements
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
