Hug III del Maine
Hug III del Maine (c. 960 - † c. 1015) fou comte del Maine després de la mort del seu pare Hug II. VidaEra fill d'Hug II del Maine i va succeir el seu pare al comtat.[1] Va fer construir la fortalesa de Sablé,[2] però el 1015 va acabar essent sostingut pels vescomtes del Maine.[3] Fou defensor de Ricard II de Normandia.[a][4] Aliat amb Eudes de Blois, va combatre contra els reis Hug I i Robert II de França, però es va veure obligat a reconèixer els comtes d'Anjou com el seu sobirà. Durant el setge de Tillières, Hug va escapar de les forces normandes que el perseguien disfressant-se de pastor local.[5] Al llarg del segle X la dinastia dels comtes del Maine, dels quals Hug III, el seu pare Hug II, i avi Hug I foren tots membres que van lluitar per controlar tant la ciutat de Le Mans com les Investidures,[6] i en aquest esforç van estar tots constantment en guerra contra els bisbes de Le Mans, notablement contra Segenfrid i Avesgaud de Bellême.[7] Entre el 995 i el 1015 Hug III va donar diverses propietats com quatre vinyes i tres molins a Le Mans als monjos de Mont Saint-Michel a Normandia.[8] Quan es va dirigir a ell l'abat Hildebert el 1014 demanant-li més terres a la zona de Le Mans, Hug III generosament va donar-li la terra de Voivres i personalment va col·locar l'ofrena a l'altar de Mont Saint-Michel.[8] DescendènciaMentre el nom de la seva dona no se sap però és molt probable que fos una germana de Judit de Rennes, dona de Ricard II de Normandia,[9] el seu fill va ser Herbert I del Maine, qui el va succeir.[1]
Notes
Referències
|