Hortência, o "La Reina", com era anomenada, és considerada una de les millors basquetbolistes de la història i va ser declarada la millor jugadora en Copes del Món.[2] El seu rècord d'anotació va ser de 121 punts, el 1987.[3]
Carrera esportiva
Als nou anys d'edat, Marcari es va traslladar amb la família de Potirendaba a Santo André (tots dos, municipis paulistans). En aquest municipi va iniciar la pràctica de diversos esports, entre els quals futbol sala, handbol i atletisme. A la seva escola va conèixer Waldir Pagan, professor d'educació física del centre, feina que compaginava amb la de tècnic en la selecció femenina de bàsquet.[4] El primer club on va jugar a bàsquet va ser el São Caetano, actuant en l'equip juvenil entre 1973 i 1975. Posteriorment, va jugar al Fundação, Higienópolis, Prudentina, Minercal i Ponte Preta. Així, va desenvolupar tota la seva carrera esportiva en clubs de l'estat de São Paulo.[1]
Va disputar cinc Mundials, arribant a la cúspide en el torneig de 1994 a Austràlia, on el combinat nacional va endur-se l'or.[5] En canvi, la trajectòria olímpica de l'esportista paulistana no havia destacat gaire: el Brasil no es va classificar pels Jocs de Los Angeles ni pels de Seúl, i va caure eliminat en la primera fase a Barcelona.[3] Poc després va decidir retirar-se de l'esport professional i acomplir el desig de ser mare. Va tenir el seu primer fill, João Victor Marcari Oliva, el febrer de 1996. Poques setmanes després, va tornar a entrenar preparant-se per a defensar el seu país en un últim repte: els Jocs d'Atlanta. La selecció brasilera, vigent campiona mundial, va ser finalista del torneig, sent derrotades en la final pel totpoderós equip local.[5][6]
Hortência és la major anotadora de la història de la selecció brasilera de bàsquet, amb 3.160 punts, marcats en 127 partits oficials (24,9 punts/partit)[4][7] i va forjar una dupla llegendària amb "Magic" Paula.[8]
Fora de les pistes
Retirada definitivament, Hortência va tenir un segon fill, Antônio Victor.[9] Marcari es va fer dirigent esportiva, faceta en la que també va tenir un gran èxit a nivell de clubs.[10][11][12] El 2009, va ser nomenada directora de la selecció brasilera de bàsquet femení, pel llavors president de la Confederació Brasilera de Bàsquet, Carlos Nunes.[13]
També ha participat en la televisió brasilera de la retransmissió de diversos torneigs de la selecció, en funcions de comentarista.[14]
El 25 d'octubre de 2010, va ser agraciada amb la comenda de l'Orde d'Ipiranga pel Govern de l'Estat de São Paulo, la més alta distinció d'aquest organisme, que es fa entrega a aquells que hagin destacat per «mèrits personals i serveis prestats a l'estat i al país».[18]
