L'Himne Nacional del Brasil amb lletra d'Osório Duque-Estrada (1870 - 1927) i música de Francisco Manuel da Silva (1795-1865). Va ser reconegut per la Llei N º 5.700 d'1 de setembre de 1971.[1]
L'himne s'entona com a salutació a la Bandera Nacional i al President, al Congrés i a la Cort Suprema, com en altres casos que determini la reglamentació, o la cortesia. Se'n permet el cant en la sessió d'obertura d'actes cívics, cerimònies religioses i de caràcter patriòtic i abans dels esdeveniments esportius internacionals.[2]
A partir del 22 de setembre de 2009, l'himne nacional de Brasil esdevingué obligatori a les escoles públiques i privades de tot el país. Almenys un cop a la setmana, tots els estudiants d'escola primària l'han de cantar.[3]
A l'època del règim militar al Brasil, la Llei 5.700/71 ja obligava l'execució de l'himne nacional a les escoles, però sense definir-ne la freqüència.[1]
Text
I
Ouviram do Ipiranga as margens plácidas
De um povo heróico o brado retumbante,
E o sol da Liberdade, em raios fúlgidos,
Brilhou no céu da Pátria nesse instante.
Se o penhor dessa igualdade
Conseguimos conquistar com braço forte,
Em teu seio, ó Liberdade,
Desafia o nosso peito a própria morte!
Ó Pátria amada,
Idolatrada,
Salve! Salve!
Brasil, um sonho intenso, um raio vívido
De amor e de esperança à terra desce,
Se em teu formoso céu, risonho e límpido,
A imagem do Cruzeiro resplandece.
Gigante pela própria natureza,
És belo, és forte, impávido colosso,
E o teu futuro espelha essa grandeza
Terra adorada,
Entre outras mil,
És tu, Brasil,
Ó Pátria amada!
Dos filhos deste solo és mãe gentil,
Pátria amada,
Brasil!
II
Deitado eternamente em berço esplêndido,
Ao som do mar e à luz do céu profundo,
Fulguras, ó Brasil, florão da América,
Iluminado ao sol do Novo Mundo!
Do que a terra mais garrida
Teus risonhos, lindos campos têm mais flores;
"Nossos bosques têm mais vida",
"Nossa vida" no teu seio "mais amores".
Ó Pátria amada,
Idolatrada,
Salve! Salve!
Brasil, de amor eterno seja símbolo
O lábaro que ostentas estrelado,
E diga o verde-louro desta flâmula
- Paz no futuro e glória no passado.
Mas, se ergues da justiça a clava forte,
Verás que um filho teu não foge à luta,
Nem teme, quem te adora, a própria morte!
Terra adorada
Entre outras mil,
És tu, Brasil,
Ó Pátria amada!
Dos filhos deste solo és mãe gentil,
Pátria amada,
Brasil!
Referències
.jpg){kind=link}