Herero

Herero

Otjiherero ochiherero
Tipus	llengua natural i llengua viva
Ús
Parlants	237.000 (ethnologue)[1] - 443.000 (joshuaproject)[2]
Parlants nadius	237.000
Oficial a	Hereroland
Autòcton de	Àfrica austral
Estat	Kunene, Omaheke i Otjozondjupa a Namíbia; Ghanzi a Botswana,
Classificació lingüística
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües Benué-Congo llengües bantoides llengües bantoides meridionals llengües bantus llengües bantu centre-occidentals llengües njila llengües kavango i bantú sud-occidentals Southwest Bantu (en)
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-1	hz
ISO 639-2	her
ISO 639-3	her
SIL	her
Glottolog	here1253
Linguasphere	99-AUR-ld
Ethnologue	her
IETF	hz
Endangered languages	10431

L'herero (en herero otjiherero)^[1] és una llengua de la família bantu del grup de llengües nigerocongoleses. És parlat pels hereros de Namíbia (237.000), Botswana (34.000) i Angola (172.000). La població total d'ambdós països és d'aproximadament 442.000 individus.^[2]

L'herero forma part del grup R de les llengües bantus, concretament al subgrup de les llengües hereros juntament amb el dhimba, que a vegades havia estat considerada com dialecte seu.^[3] Segons el glottolog, juntament amb les llengües ndongues i les llengües umbundus forma part de les llengües herero-nkumbi-wambos.^[4]

Els hereros són els membres del grup humà que parlen la llengua herero. Aquests, segons l'ethnologue viuen a Namíbia i a Botswana i segons el joshuaproject també hi ha un grup significatiu de 172.000 hereros a Angola.^[2]

Els 206.000 (2006) hereros de Namíbia^[1] (237.000 segons el joshuaproject^[2]) viuen a la regió d'Omaheke, al sud-est i centre de la regió d'Otjozondjupa i a la regió de Kunene, al nord de Sesfontein, a prop de la frontera amb Angola.

Segons el mapa lingüístic de Namíbia de l'ethnologue, hi ha 5 zones de parla herero al país, totes elles al nord del país. Quatre d'aquestes zones estan juntes, al nord-est del país, una d'aquestes zones la comparteixen amb els ju'hoans, una altra amb els Kxau'eins i una altra amb els naros; en aquesta zona limiten amb Botswana a l'est i al sud i amb els ju'hoans i els kung-ekokes al nord. A l'oest i al sud limiten amb territori poc poblat. L'altra zona, situada molt més al nord-est del país, els hereros la comparteixen amb els zembes, amb els quals limiten al nord-est i a l'est. També limiten amb els ndongues al nord-oest i amb els names al sud.^[5]

Els 30.000 hereros de Botswana (2006)^[1] viuen en diverses zones juntament amb altres grups ètnics. Principalment habiten al districte de Ghanzi, al districte del Nord-oest, al districte Central, al districte de Kgalagadi i al districte de Kgatleng.^[1] Segons el mapa lingüístic de Botswana els hereros viuen a prop de la frontera de Namíbia, entre els kw'au'eins i els naros.^[6]

L'herero a Namíbia i a Botswana és una llengua desenvolupada (EGIDS 5), és parlada per persones de totes les generacions i està estendarditzada. Té diccionari, gramàtica i el 1987 es va traduir la bíblia en aquesta llengua. El govern namibi va reconèixer l'herero com a llengua educacional, cosa que es va implementar el 2003. Els hereros de Botswana també parlen l'anglès i més de la meitat tenen el tswana com a segona llengua.^[1]

• Ethnologue

Hi ha una edició en Otjiherero de la Viquipèdia