|
Hamad bin Khalifa Al Thani.jpg) Hamad bin Khalifa Al Thani (àrab: حمد بن خليفة آل ثاني, Ḥamad ibn Ḫalīfa Āl Ṯānī) (Doha, Qatar, 1 de gener de 1952) és membre de la família reial de Qatar. Fou l'emir de Qatar del 27 de juny del 1995 al 25 de juny del 2013.[1] Hamad ocupà el poder amb un cop d'estat palatí sense sang, el 1995. Durant els seus 18 anys de govern, va incrementar la producció de gas natural fins a fer de Qatar el país amb major renda per capita del món. Va ser l'amfitrió de molts esdeveniments internacionals: els Jocs Asiàtics de 2006, la Conferència de Doha del 2012 sobre el canvi climàtic, l'Acord de Doha del 2008 entre les diverses faccions libaneses, l'Acord de Doha entre Hamas i Fatah el 2012, i es comprometé a hostatjar la Copa del Món de Futbol de 2022. Creà la Qatar Investment Authority, encarregada d'invertir arreu del món: el gratacels The Shard a Londres, el Barclays Bank, l'Aeroport de Londres-Heathrow, els grans magatzems Harrods, el Paris Saint-Germain F.C., la Volkswagen, la Siemens AG i la Royal Dutch Shell, com a operacions més destacades.[2] Va acollir dues bases militars dels Estats Units en el seu territori i, tanmateix, mantingué relacions estretes amb Hamas i amb Iran. Donà suport i fins i tot creà diversos moviments rebels a altres països, particularment a Líbia i a Síria durant la Primavera Àrab, mentre mantenia l'estabilitat política a l'interior. Fundà el grup de mitjans de comunicació Al Jazeera, amb el que exercí una gran influència a tot el Món Àrab. Participà en les negociacions entre els nord-americans i els Talibans.[3][4] El juny del 2013, Hamad anuncià per televisió que cedia el poder al seu fill, Tamim bin Hamad Al Thani.[5] Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamad bin Khalifa Al Thani
|
_(cropped).jpg)
