ca Haloxylon

*Haloxylon*
	; Saxaul negre
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Caryophyllales
Família	Amaranthaceae
Subfamília	Salsoloideae
Gènere	Haloxylon ; Bunge ex E.Fenzl
Tipus taxonòmic	Haloxylon ammodendron
Nomenclatura
Exautor	Bunge
Espècies
	Haloxylon ammodendron; Haloxylon persicum;

Haloxylon és un gènere de plantes angiospermes de la família de les amarantàcies (Amaranthaceae). Són plantes natives d'una zona que aniria des de l'Àsia central fins a la península Àràbiga, Pròxim Orient i nord d'Àfrica i presència a la península Ibèrica.^[1] Són espècies psamòfites, plantes que creixen en hàbitats sorrencs ().^[2]

Descripció

Són arbusts o arbrets d'1 a 8 metres d'alt, rarament 12 metres, tene un tronc gruixut i moltes branques. Les fulles són imbricades. Les flors són molt petites. El fruit és alat i fa uns 8 mm de diàmetre, la llavor fa 1,5 mm.^[2]

Taxonomia

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1851 a la segona part del tercer volum de l'obra col·lectiva Flora Rossica; sive, Enumeratio plantarum in totius Imperii Rossici provinciis Europaeis, Asiaticis et Americanis hucusque observatarum pel botànic austríac Eduard Fenzl (1808–1879) atribuït al botànic alemany Alexander von Bunge (1803-1890).^[3]^[4]^[5]

Espècies

Dins del gènere Haloxylon es reconeixen les onze espècies següents:^[1]

Haloxylon ammodendron (C.A.Mey.) Bunge ex Fenzl
Haloxylon gracile (Aellen) Hedge
Haloxylon griffithii (Moq.) Boiss.
Haloxylon multiflorum (Moq.) Bunge ex Boiss.
Haloxylon negevensis (Iljin & Zohary) L.Boulos
Haloxylon persicum Bunge
Haloxylon salicornicum (Moq.) Bunge ex Boiss.
Haloxylon schmittianum Pomel
Haloxylon scoparium Pomel
Haloxylon tamariscifolium (L.) Pau
Haloxylon thomsonii Bunge ex Boiss.

Ecologia

Als deserts de l'Àsia central són plantes que juguen un paper important contra l'avenç de la desertificació,^[6] a més un gran nombre d'ocells estan associats amb espècies d'Haloxylon.^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Haloxylon Bunge ex Fenzl» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 juliol 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 Hedge, I. C.. Rechinger, Karl Heinz et al.. Flora Iranica Bd. 172, Chenopodiaceae. Graz: Akad. Druck, 1997, p. 315–326. ISBN 3-201-00728-5.
↑ «Haloxylon Bunge ex Fenzl» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 juliol 2024].
↑ Stearn, William T. «LEDEBOUR'S "FLORA ROSSICA," "ICONES PLANTARUM NOVARUM," AND "FLORA ALTAICA," WITH A NOTE ON PALLAS' "FLORA ROSSICA"» (en anglès). Journal of the Arnold Arboretum, vol. 22, n.2, 4-1941, pàg. 225.
↑ Ledebour, 1851, p. 819.
↑ Orlovsky, Nicolai; Birnbaum, Elliott «The role of Haloxylon species for combating desertification in Central Asia» (en anglès). Plant Biosystems. Official Journal of the Societa Botanica Italiana, vol. 136, n. 2, 05-08-2006, pàg. 233-240. DOI: 10.1080/11263500212331351139.
↑ Maclean, Gordon Lindsay «Avian adaptations to deserts of the Northern and Southern hemispheres: a comparison» (PDF). Curtin University of Technology School of Environmental Biology Bulletin, 17, 1996. Arxivat de l'original el 2008-07-26 [Consulta: 25 octubre 2011]. Arxivat 2008-07-26 a Wayback Machine.

Bibliografia

Ledebour, Carl Friedrich von. Flora Rossica; sive, Enumeratio plantarum in totius Imperii Rossici provinciis Europaeis, Asiaticis et Americanis hucusque observatarum (en llatí). vol.3. Stuttgart: Sumptibus Librariae E. Schweizerbart, 1851.
Pyankov, Vladimir I.; Black, Clanton C., Jr.; Artyusheva, Elena G.; Voznesenskaya, Elena V.; Ku, Maurice S.B.; Edwards, Gerald E. «Features of Photosynthesis in Haloxylon species of Chenopodiaceae that are Dominant Plants in Central Asian Deserts». Plant and Cell Physiology, 40, 2, 1999, pàg. 125–134.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haloxylon

[kew-1] 1,0 ^1,1 «Haloxylon Bunge ex Fenzl» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 28 juliol 2024].

[hedge-2] 2,0 ^2,1 Hedge, I. C.. Rechinger, Karl Heinz et al.. Flora Iranica Bd. 172, Chenopodiaceae. Graz: Akad. Druck, 1997, p. 315–326. ISBN 3-201-00728-5.

[ipni-3] «Haloxylon Bunge ex Fenzl» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 30 juliol 2024].

[4] Stearn, William T. «LEDEBOUR'S "FLORA ROSSICA," "ICONES PLANTARUM NOVARUM," AND "FLORA ALTAICA," WITH A NOTE ON PALLAS' "FLORA ROSSICA"» (en anglès). Journal of the Arnold Arboretum, vol. 22, n.2, 4-1941, pàg. 225.

[FOOTNOTELedebour1851819-5] Ledebour, 1851, p. 819.

[6] Orlovsky, Nicolai; Birnbaum, Elliott «The role of Haloxylon species for combating desertification in Central Asia» (en anglès). Plant Biosystems. Official Journal of the Societa Botanica Italiana, vol. 136, n. 2, 05-08-2006, pàg. 233-240. DOI: 10.1080/11263500212331351139.

[7] Maclean, Gordon Lindsay «Avian adaptations to deserts of the Northern and Southern hemispheres: a comparison» (PDF). Curtin University of Technology School of Environmental Biology Bulletin, 17, 1996. Arxivat de l'original el 2008-07-26 [Consulta: 25 octubre 2011]. Arxivat 2008-07-26 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]