Halizons
Els halizons[1] (en grec antic: Ἁλιζῶνες), o també alazons, eren un poble d'origen obscur que apareix al Catàleg dels troians de la Ilíada com a aliats de Príam a la guerra de Troia. Els seus caps eren Odi i Epístrof.[2] Segons la Bibliotheca d'Apol·lodor eren fills d'un home anomenat Mecisteu. Homer diu que «venien de molt lluny, d'Alibe, el lloc on neix la plata».[3] Estrabó suggereix que la ciutat d'Alibe, que Homer situa molt lluny, podria ser Calibe, una ciutat de la Còlquida on habitaven els calibis, i diu que probablement eren els halizons. Als halizons hom els han atribuït diferents orígens, fins i tot Èfor els relacionava amb les amàzones i els situava a Cime, a l'Eòlida.[4] Heròdot situa els halizons entre els escites, i diu que eren una població seminòmada de Sarmàcia que vivia al nord del poble dels cal·lípides i també al nord de la ciutat grega d'Òlbia (Escítia).[5] Plini el Vell, Hecateu, Menècrates d'Elea i Palèfat situen els halizons a Mísia.[4] Referències
|