|
Guiu I Gonzaga
 Guiu I Gonzaga o Guiu I de Màntua -en italià: Guido Gonzaga- (1290 - Màntua, Senyoriu de Màntua, 1369) fou el senyor de Màntua entre 1360 i 1369. LlinatgeVa néixer el 1290 sent fill de Lluís I Gonzaga i la seva primera esposa, Riquilda Ramberti. Es casà en primeres núpcies amb Agnès Pico, filla de Francesc I della Mirandola i Beatriu di Sassuolo. D'aquesta unió nasqueren:
En segones núpcies es casà el 1340 amb Camilla Beccaria de Pavia. D'aquest enllaç no tingueren fills. Es casà en terceres núpcies amb Beatriu de Bar, filla d'Eduard I de Bar i Maria de Borgonya. D'aquesta unió nasqueren:
Ascens al poderEl 1328 fou nomenat podestà de la ciutat de Màntua i el 1328 ho fou de Reggio de l'Emília. El 1335 va esdevenir senyor titular d'aquesta ciutat i el 1360, després de la mort del seu pare, senyor de Màntua i Capità General del Poble. Des de 1353 hagué d'enfrontar-se als conflicte entre güelfs i gibel·lins, partidaris els güelfs del Papa amb el suport dels Visconti de Milà i de Verona i Gènova, i partidaris els gibel·lins de l'emperador, Florència, Siena, Venècia i Màntua. La mort d'Ugolino Gonzaga, espòs de Caterina Visconti (1342-1382), a mans dels gibel·lins provocà l'enemistat entre la família Gonzaga i Visconti, sent alimentat un odi vers els Gonzaga per part de Bernabé Visconti. El Senyoriu de Màntua fou ocupat pels Visconti de Milà l'abril de 1368, si bé l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic obligà el Visconti a signar la pau de Bolonya l'11 de febrer de 1369, aconseguint Màntua ampliar el seu domini territorial amb la incorporació de Cavriana, Castiglione delle Stiviere, Solférino, Volta, Medole i Ceresara. Morí el 22 de setembre de 1369 a la ciutat de Màntua, sent succeït pel seu fill Lluís Gonzaga. Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guiu I Gonzaga
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
