Gregori Maria Sunyol i Baulenas
Gregori Maria Sunyol i Baulenas (Barcelona, 7 de setembre de 1879 - Roma, 26 d'octubre de 1946),[a] OSB, fou un religiós i musicòleg català que aconseguí un gran prestigi internacional en el camp del cant gregorià.[1] BiografiaVa néixer al carrer de Fontanella, 4 de Barcelona, fill de Francesc Sunyol i Almirall i de Matilde Baulenas i Viñals, ambdós de Barcelona.[2] Formà part de l'Escolania de Montserrat i hi professà com a monjo el 1900, amb el nom de Gregori Maria. S'especialitzà en cant gregorià i feu estudis, entre altres, a Solesmes on fou deixeble de dom Joseph Pothier. A l'Abadia de Montserrat, fou director del cor gregorià (1907-1928) i prior del monestir (1917-1928). Després va ser nomenat l'any 1931 director de l'Escola de Música Sacra de Milà on treballà en la restauració del cant ambrosià, el 1938 passà a Roma on fou nomenat president del Pontificio Istituto di Musica Sacra. També fou abat de Santa Cecília de Montserrat (1942) i director de la Revista Vida Cristiana, substituint en el càrrec a Romuald Simó i Costa.[3] Fou nomenat membre corresponent de la Secció Històric-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans el 1945. Morí a Roma a conseqüència d'un ictus.[4] ObresPer al ritu ambrosià, va publicar
Va publicar també altres obres sobre el cant gregorià:
Notes
Referències
Bibliografia
|