|
Gozo
Gozo (maltès: Għawdex), antigament Gozzo i, en català medieval, el Goi, és una illa de la mar Mediterrània entre Sicília i la costa d'Àfrica, separada per un estret de l'illa de Malta, amb la qual forma la República de Malta. Entre ambdues illes hi ha l'illa de Comino. La capital de l'illa és Victòria o Rabat, al centre de l'illa. Gozo i Comino formen un dels 13 districtes electorals de la república, que elegeix cinc representants al Parlament, un dels quals és sempre ministre del gabinet per als afers de Gozo. Cadascuna de les 14 viles de l'illa té el seu propi consell local i el seu alcalde. El clima és mediterrani, és a dir suau a l'hivern i l'estiu; la mitjana de temperatura a l'hivern és de 16 graus i a l'estiu de 25 graus, amb puntes de fred i calor al gener i l'agost. Té mitja dotzena de bones platges. L'illa té una població de quasi trenta mil persones. S'hi parla el maltès, però amb una variant dialectal pròpia que té variacions entre els diversos municipis. L'anglès hi és parlat també per gairebé tothom. La religió de l'illa és la catòlica i té un bisbe que resideix a Victòria. MunicipisEls municipis de l'illa, a part de la capital, Victòria o Rabat, són: Llocs d'interès
MuseusEntre els museus de l'illa cal esmentar en primer lloc el Museu Arqueològic, que és en un edifici del segle xvii dels cavallers de l'orde de Sant Joan que fou després residència de la família Bondi i fou restaurat per Harry Luke, lloctinent del governador de Malta el 1937, i fou inaugurat el 1960. Té materials del neolític, de l'edat del bronze, fenicis, romans, medievals i dels cavallers de l'Orde. Altres museus són:
Edificis religiososLes principals esglésies de l'illa són:
A més, hi ha diverses capelles:
Edificis o monuments destacats
Transports i comunicacionsL'accés a l'illa és per transbordador des de Malta (entre els ports de Mgarr a Gozo i Cirkewwa a Malta). No té aeroport, però sí un heliport per als que arriben a l'aeroport internacional de Malta. HistòriaS'hi han trobat restes neolítiques de vers el 5000 aC, més antigues que les de Malta, cosa que fa suposar que els primers pobladors van venir de Sicília. Els habitants neolítics van construir els temples de Ggantija, a Xagħra, i n'hi ha d'altres datats entre el 4100 i el 2500 aC. Vers el 1000 aC fou colonitzada pels fenicis. El seu nom antic fou Gaulos. Scylax ja esmenta una ciutat anomenada Gaulos a l'illa. Al llarg de la història va seguir les mateixes vicissituds que la veïna Malta (l'antiga Melita). Dels fenicis va passar als cartaginesos fins a la conquesta romana. En algun moment s'hi van establir els grecs, cosa que es dedueix d'algunes monedes trobades (amb la inscripció Gauaiton), però no se'n coneixen les circumstàncies de l'establiment ni del seu desenvolupament. La conquesta romana va ser segurament al mateix temps que la de Malta, però no està referenciada. Belisari, el general romà d'Orient, va ancorar a l'illa en el seu camí cap a l'Àfrica. Al segle ix fou ocupada pels àrabs procedents de Sicília, que van influir en el llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans junt amb els colons àrabs. El 1090 fou ocupada pels normands i hi fou restablert el cristianisme. Va passar als Hohenstaufen (1194), als angevins (1268) i als catalans (1283); va formar part del comtat de Malta; Després de perdre el domini de l'illa de Rodes, novament l'Orde de Sant Joan de Jerusalem va haver de cercar un lloc on establir-se i l'emperador Carles V els va oferir l'illa de Malta, se'n signà la cessió el 1530 i l'orde va prendre possessió de les illes de Malta, Gozo i Trípoli,[1] en mans dels quals Gozo va estar fins a la conquesta francesa i la posterior conquesta britànica, seguint sempre la mateixa sort que l'illa veïna de Malta. Referències
Vegeu també
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gozo
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
