|
Gneu Juli Ver
Gneu Juli Ver (llatí: Gnaeus Iulius Verus; 112 a Aequum, Dalmàcia) va ser un militar i senador del segle ii, governador de Britànnia entre el 154 i el 158. Juli Ver probablement era el fill de Sext Juli Sever, cònsol el 127, governador de Britànnia entre el 131 i el 133, i heroi de la campanya contra la Revolta de Bar Kokhebà durant la qual Roma va arrasar Judea. Va servir com a tribú militar en la Legió X Fretensis quan el seu pare era governador de Judea. Tot seguit fou anomenat monetalis,[1] qüestor i àugur, en els inicis de la seva prometedora carrera. Després de Judea, obtingué el càrrec de Llegat en la Legió XXX Ulpia Victrix a la Germània Inferior i més tard fou responsable de l’Aerarium. Finalment va ser nomenat cònsol l'any 151, quan tenia 39 anys. Acabat el consolat i gràcies a la seva àmplia experiència militar i administrativa, Antoní Pius el va enviar com a governador de Germània Inferior i posteriorment escollit el 154 per fer-se càrrec del govern de Britànnia, província que en aquells moments s'enfrontava a una nova i violenta revolta dels brigants, obligant als romans a abandonar el Mur d'Antoní i replegar-se al sud.[2] Juli Ver es va dirigir cap a la seva nova destinació al capdavant de les tropes de reforç estacionades a la Germània i al voltant del 157 ja havia vençut completament als brigants.[3] El poble dels brigants va perdre tots els seus drets,[4] i va ser considerat i tractat com a territori sota règim militar patint la confiscació de bona part del territori. Per celebrar el triomf de la seva campanya, Ver va encunyar dupondis honorífics. Després va assegurar el territori i considerant que la frontera assolida per Quint Lol·li Urbic i marcada amb el Mur d'Antoní era costosa de mantenir i no prou segura, va ordenar recular la línia defensiva al Mur d'Adrià, que va reconstruir i millorar. Va ser substituït l'any 158 per Longinus. Sota el principat de Marc Aureli, als voltants del 163, fou nomenat governador de Síria, deixant-lo en primera línia de guerra amb l'Imperi Part. Es mantingué en el seu lloc fins al final de la guerra el 166. Després d'aquesta data, va tornar a Roma al capdavant de diversos càrrecs públics i possiblement va participar en la campanya contra l'usurpador Avidi Cassi el 177. Va ser proposat per al consolat de nou el 180, però va morir abans d'ocupar el lloc. Referències
Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
