|
Gilabert de Cruïlles i de Mallorca
Gilabert VI de Cruïlles i de Mallorca (?, aprox. 1306 — ?, 1395) fou baró de Cruïlles, Peratallada, Begur, Fitor, Bestracà i Rupit, senyor de Torrent, Santa Pellaia, Peralta, Canapost, Esclanyà, Regencós, Sant Cebrià dels Alls, Sant Cebrià de Lledó i Santa Àgata.[1] Era fill de Gilabert de Cruïlles i Dionís i de Constança de Mallorca; el 1360 casà amb Elvira de Puigpardines, amb qui tingué un fill, Jofre Gilabert, mort el 1421.[2] Herència mallorquinaDesprés de la conquesta de l'illa de Mallorca el 1229, Banyalbufar va ser atorgat als cavallers Gilabert (III) de Cruïlles (fundador de la grandesa del llinatge)[3] i Ramon Sa Clusa. A partir d'aquesta data s'implanta un règim senyorial a aquesta vall: la Baronia de Banyalbufar. El senyor de la Baronia té jurisdicció civil i criminal sobre els habitants dels seus dominis.[4] En morir, ja molt vell, deixà un fill, Jofre Gilabert I, menor d'edat, la paternitat del qual fou discutida pels Cruïlles de la línia de Calonge, que pretengueren el patrimoni del difunt i pledejaren, en va, davant el rei. Durant el plet el rei va conservar les baronies.[5] Referències
|
||||||||||||||||||||
