|
Gedeon Barcza
 Gedeon (Gideon) Barcza (Kisújszállás, 21 d'agost de 1911 – Budapest, 27 de febrer de 1986) fou un jugador d'escacs hongarès, que tenia el títol de Gran Mestre des de 1954.[1] Resultats destacats en competicióEl 1940, Barcza fou tercer, rere Max Euwe i Milan Vidmar, al Memorial Maróczy a Budapest. El setembre de 1942, fou sisè a l'anomenat pels nazis primer Campionat d'Europa a Múnic; (el campió fou Aleksandr Alekhin).[2] El 1948, fou segon a Karlovy Vary; (el campió fou Jan Foltys). El 1948, empatà al segon/tercer lloc amb Esteban Canal a Venècia (el campió fou Miguel Najdorf). El 1950, empatà als llocs 2n-4t a Salzbrunn (Szczawno Zdrój), el campió fou Paul Keres. El 1952 participà en l'Interzonal de Saltsjöbaden, on fou 15è. El guanyador fou Aleksandr Kótov.[3][4] El 1957, va guanyar a San Benedetto del Tronto. El 1961, fou tercer a Viena. El 1962, empatà als llocs tercer/sisè a Moscou. El 1962, empatà als llocs 14è-15è a l'Interzonal d'Estocolm. Barcza va guanyar el Campionat d'Hongria vuit cops, els anys 1942, 1943, 1947, 1950, 1951, 1955, 1957, i 1958, i va jugar, representant Hongria, en set olimpíades d'escacs (1952, 1954, 1956, 1958, 1960, 1962, i 1968).[1] Llegat Aquesta secció empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. Barcza és recordat per l'obertura 1.Cf3 d5 2.g3, coneguda com a sistema Barcza.[1] Harry Golombek va dir un cop de Barcza, «és el jugador més versàtil a les obertures. Juga g2–g3 de vegades en el primer moviment, de vegades en el segon, de vegades en el tercer, i de vegades no el fa fins a la quarta jugada.» Partides notables
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gedeon Barcza |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
