Divisió administrativa de les Gaus al tercer Reich el 1944Insígnia de vehicles dels Gauleiters
El Gauleiter era el 34è grau de la jerarquia; el 35è i darrer nivell era constituït pels divuit Reichsleiter o directors nacionals, que tenien una competència tranversal (premsa, joventud, propaganda...) per tot el Reich. Ambdós estaven directament sota l'autoritat d'Adolf Hitler. A molts dels gauleiters, que es consideraven i comportaven com a petits hitlers de la seva regió, no li agradava gaire la interferència dels reichsleiters i això era una freqüent font de conflictes de competència i d'autoritat. En tenir acumulats en la seva persona les funcions de Gauleiter de Berlín de 1929 al 1945, una de les gaus més importants amb la de Reichsleiter de la propaganda, Joseph Goebbels va poder desenvolupar-se com una de les més poderosos nazis després Hitler.
Després de la guerra s'ha convertit en un terme pejoratiu utilitzat per referir-se a qualsevol funcionari local dominant, amb tendència a la utilització dictatorial del poder polític o burocràtic. A l'Espanya franquista equivaldria, si fa no fa, al càrrec de Jefe Provincial.[2] Com a càrrec polític nazi, fou creat el 1922 per Hitler que anomenava els caps polítics regionals del Partit. Només responien davant Hitler i eren part de l'anomenat Cos de Líders del NSDAP. Posteriorment a 1939, també es va designar un Gauleiter a cada regió ocupada pels alemanys.[3]
Etimologia
La paraula alemanyaLeiter vol dir «director», mentre que Gau era el nom medieval[4] d'una conca fluvial o Au, situada entre dos rius;[5] el mot Gau es pot traduir al català com a Comarca. Va ser un dels termes arcaics de l'Alemanya medieval recuperat pels nazis.
↑Tanta és la semblança entre el Gauleiter alemany i el Jefe Provincial espanyol que la premsa nacional espanyola dels anys 1936-1945 es refereix als Gauleiters alemanys precisament amb aquest terme, Jefe Provincial. Així, a l'ABC de diumenge 4 de juny del 1939, pàg. 11 hom pot llegir sota la capçalera El teniente general Queipo de Llano recuerda en el Congreso de ex combatientes la amistad entre los soldados alemanes y españoles. <...> Pronunciaron alocuciones el jefe provincial, Gauleiter Weinrich, y el general Dollmann. En aquest mateix context, al càrrec d'Oberpräsident de l'Alemanya nacionalsocialista hom li dona l'equivalent espanyol de gobernador civil: Joachim Albrecht Eggeling el Jefe Provincial (Gauleiter) de Saxònia-Anhalt i gobernador civil (Oberpräsident) de la província de Halle-Merseburg.
↑De fet, la paraula Gau o Gäu és ben viva fins al dia d'avui a tot l'àmbit de l'alemany superior, és a dir, a l'alemany parlat a Àustria, Baviera, Suïssa i Alsàcia. El mot Gau de la llengua estàndard és de gènere masculí d'ençà del segle xvii, possiblement per adopció del gènere del mot llatí pāgus. El mot Gau dels dialectes alemanys superiors és de gènere neutre. Les formes del mot en alemany antic, que són gėwi (→ alemany modern Gäu) o gouwi (→ alemany modern Gau) també hi són de gènere neutre, encara que cal matisar que, al seu costat, s'hi troba un doblet de gènere femení: gouwa.
↑Aparentment, doncs, Gau és a Au el mateix que Gebirge a Berg. La forma germànica subjacent fóra, segons aquesta ja vella hipòtesi sobre l'etimologia del mot -data del 1902- * ɣa-au̯jan. Tanmateix, i atesa la distribució del mot a la Germània (la presència del mot a la toponímia va decreixent en direcció sud-nord), no fóra gens sorprenent que, al capdavall, el germànic hagués agafat el mot * ɣau̯jan (→ alemany antic gouwi) o * ɣawi̯an (→ alemany antic gėwi) del cèltic: si fos així, el mot s'hauria d'arrenglerar al costat d'altres antics celticismes del germànic de l'esfera administrativa, com ara *rīkijan “regne”. La suposició d'un mot cèltic continental * gowi̯om o gawi̯om com a designació d'una unitat territorial cèltica continental que els romans haurien designat amb el seu terme pāgus és perfectament plausible per més que no passi de pura hipòtesi atesa la migradesa de fonts per al cèltic continental.
(alemany) Heinertz, Nils Otto: Etymologische Studien zum Althochdeutschen. Lund: C. W. K. Gleerrup, (tryck av C. Blom), 1927 (Skrifter utgivna av Vetenskaps-Societeten i Lund. Bd. 7).
(alemany) Höffkes, Karl: Hitlers politische Generale: Die Gauleiter des Dritten Reiches - ein biographisches Nachschlagewerk. Tübingen: Grabert, 1997² (Institut für Deutsche Nachkriegsgeschichte. Veröffentlichungen des Institutes für Deutsche Nachkriegsgeschichte, Band Nr. 13.). ISBN 3-87847-163-7.
(alemany) Hüttenberger, Peter: Die Gauleiter. Studie zum Wandel des Machtgefüges in der NSDAP. Stuttgart: dva, 1969 (dva (Schriftenreihe der Vierteljahrhefe für Zeitgeschichte).
(alemany)Ernst Klee, Das Personenlexikon zum Dritten Reich. Wer war was vor und nach 1945. Frankfurt a.M.: Fischer Taschenbuch-Verlag, 2007² ISBN 978-3-596-16048-8.
(alemany) Kuhberg, Werner: Verschollenes Sprachgut und seine Wiederbelebung in neuhochdeutscher Zeit. Reprographischer Nachdruck der Ausgabe Frankfurt/Main, 1933. Hildesheim: Gerstenberg, 1973. Pàgina 48. ISBN 3-8067-0294-2.
(alemany) Article Gau. Dins: Reallexikon der Germanischen Altertumskunde (RGA). Band 10: Friesen, Otto von - Gelübde (1998²), col. 468-479 (§ 1: Heinrich Tiefenbach: ‘Sprachliches’; § 2: Ulrich Nonn: ‘Historisches’). Berlin: Walter de Gruyter.
(alemany) Weiß, Hermann (curador): Biographisches Lexikon zum Dritten Reich. Frankfurt a.M.: Fischer-Taschenbuch-Verlag, 2002 (Fischer-Buch Nr. 13086 - Die Zeit des Nationalsozialismus). ISBN 3-596-13086-7.
