GanjaGanja és un terme hindi per a la planta del cànnabis (originalment, per al cànem) i està lligat al moviment rastafari. Va ser importat pels immigrants indis a Jamaica durant l'època colonial britànica y la comunitat rasta d'aquesta illa la va adoptar i la va incorporar al vocabulari anglès, idioma des d'el qual passaria posteriorment al català, al castellà i a altres llengües. Prové del sànscrit गञ्जा gañjā (pronunciat /ˈɡɑn.d͡ʒɑ/ en hindi, /ˈgændʒə/ en anglès, /ˈɡanʒa/ en català) i es diu que prové del Ganges (en hindi, गंगा gáṅgā), el riu més gran que creua l'Índia d'oest a est, perquè les plantes sativas creixen de manera natural en les ribes del riu sant.[1] No obstant això aquesta teoria no ha estat provada amb certesa. Ús del termeEntre els rastafarisEl terme ganja va ser adoptat des d'un inici (~1930) pel moviment rastafari de Jamaica. L'Imperi Britànic es va veure obligat a alliberar als esclaus africans que treballaven en els camps de canya de sucre jamaicans el 1838, per la qual cosa va buscar mà d'obra barata en una altra colònia seva: l'Índia. Entre 1845 i 1917 l'illa de Jamaica va veure l'arribada massiva de treballadors indis portats a l'illa pel Regne Unit des del Raj Britànic (al voltant de 40.000 indis).[2] Aquests van portar amb sí la seva «planta sacra» (una font acadèmica situa la introducció de la ganja a Jamaica l'any 1845 i existeix un document promulgat pels britànics per imposar un impost sobre el comerç de «ganja» de l'any 1856).[3][4] Els seus actuals descendents són els indojamaicans[5] i actualment ganja és el terme més comú per anomenar la marihuana a Jamaica.[6] La paraula va ser popularitzada per les cançons ska i reggae, juntament amb molts altres termes que en conjunt es denominen «llenguatge rastafari» (iyaric). Una variant rastafari de ganja és «ganjah», fent l'ullet al nom del Déu rastafari: Jah. Els rastes diuen que la ganjah és un regal de Jah per sanar les nacions de la Terra. A més de fumar-se, també es cuina amb cànnabis i es realitzen medicines de cànnabis. En la cultura popular
Referències
|