Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Galatea (satèl·lit)

Infotaula objecte astronòmicGalatea 
Galatea tal com la va veure el Voyager 2 (l'elongació és deguda a una foto borrosa) Modifica el valor a Wikidata
Designació provisionalS/1989 N 4 Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Neptú i Satèl·lit pastor Modifica el valor a Wikidata
Descobert perStephen P. Synnott
Voyager 2 Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment28 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata
EpònimGalatea Modifica el valor a Wikidata
Cos pareNeptú Modifica el valor a Wikidata
Època18 d'agost 1989
Dades orbitals
Semieix major a61.593 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P0,43 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i0,052 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi88 km[1] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)21,9 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa3,7 Zg[2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat d'escapament~0,056 km/s
Albedo0,08 Modifica el valor a Wikidata

Galatea és el quart satèl·lit més proper de Neptú que no s'ha de confondre amb l'asteroide 74 Galatea. Va ser descobert en juliol de 1989 en les imatges preses per la nau espacial Voyager 2 i se li va donar la designació temporal S/1989N4. També se'l denomina Neptú VI . El nom fa referència a la nereida Galatea de la mitologia grega.

Té forma irregular i no mostra cap senyal de modificació geològica. La seua òrbita pròxima al planeta i per davall del límit de Roche fa que el seu destí siga convertir-se en anell espedaçat per la força de marea del planeta o impactar contra Neptú.

Els efectes gravitatoris de Galatea, una lluna que viatja per l'interior dels anells, es creu ara, que confina els arcs de matèria d'aquestos exercint de satèl·lit pastor. L'estret Anell Adams està a 63.000 km del centre de Neptú, mentre el satèl·lit orbita a només 61.600 km. L'Anell de Le verrier està en 53.000 km i l'Anell de Galle més ample i més dèbil està en 42.000 km. Per tant el satèl·lit té a estos dos últims anells com a interiors i a l'anell d'Adams com a exterior.

Referències

  1. «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
  2. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.

Enllaços externs

  • http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/despina_en.html Arxivat 2013-08-01 a Wayback Machine. (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya