Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gai Claudi Neró (cònsol 207 aC)

Plantilla:Infotaula personaGai Claudi Neró
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) C. Claudius Ti.f.Ti.n. Arn. Nero Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 242 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortp. segle III aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Tribú militar
valor desconegut –
Legat
214 aC –
Pretor
212 aC – 212 aC
Propretor
211 aC – 211 aC
Propretor
210 aC – 210 aC
Legat
209 aC – 209 aC
Cònsol romà
207 aC – 207 aC
Juntament amb: Marc Livi Salinàtor
Censor romà
204 aC – 204 aC
Legat
201 aC – 201 aC
Legat
200 aC – 200 aC
Legat
199 aC – 199 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana mitjana Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Conflictebatalla de Grumentum Modifica el valor a Wikidata
Company professionalMarc Livi Salinàtor: Claudius Nero and Marcus Livius Salinator (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaClaudii Nerones Modifica el valor a Wikidata
FillsGai Claudi Neró (pretor) Modifica el valor a Wikidata
ParesTiberius Claudius Nero Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads character: 985712

Gai Claudi Neró (en llatí Caius Claudius Nero) va ser un magistrat romà que pertanyia a la Gens Clàudia, branca dels Tiberii. Portava el cognomen Neró, paraula d'origen sabí que pel que sembla volia dir 'vigorós' o 'coratjós', va ser adoptat pel fundador de la família Tiberi Claudi Neró, fill d'Appi Claudi Cec. Gai era net d'aquest Tiberi Claudi Neró. Brillant militar contra els cartaginesos exercí les més altes magistratures cònsol i censor, entre altres.[1]

En el quart consolat de Quint Fabi Màxim Berrugós i el tercer de Marc Claudi Marcel (214 aC) va comandar un cos de cavalleria. Va rebre ordres d'atacar la rereguarda d'Hanníbal a la Tercera Batalla de Nola, però no va arribar a temps i el cònsol Marcel va ser derrotat pels cartaginesos. Neró el va castigar severament. Després va ser pretor segurament el 212 aC i els cònsols Quint Fulvi Flac i Appi Claudi Pulcre el van ajudar al setge de Càpua. Va ser designat propretor a Hispània l'any 211 aC a la mort de Gneu Corneli Escipió per lluitar contra Hasdrúbal Barca, i va desembarcar a Tarraco, però Hasdrúbal va eludir el seu atac. Cridat després a Itàlia, el 209 aC va ser legat sota Marcel, i va participar en la batalla de Canusium, on van derrotar Hanníbal.[1]

L'any 207 aC va exercir com a cònsol (al costat del seu amic personal Marc Livi Salinàtor) i va anar al sud d'Itàlia contra els cartaginesos on va derrotar a Hanníbal en alguns encontres. Hanníbal es va retirar a Metapont i Neró va capturar als missatgers que li enviava el seu germà Hasdrúbal. Neró va decidir marxar contra Hasdrúbal que es volia reunir amb Hanníbal a l'Úmbria, va comunicar el seu desig al senat i el va instruir de com actuar. Junt amb el seu col·lega Marc Livi (amb el que es va reunir al Picè) es va dirigir a l'Úmbria on va lliurar la batalla del Metaure contra Hasdrúbal, en la que el general cartaginès va morir. Va ser la més gran carnisseria de tota la guerra. Neró va retornar al sud portant el cap d'Hasdrúbal que va tirar al campament d'Hanníbal, i dos captius per explicar el que havia passat. Quan es va celebrar el triomf Marc Livi va gaudir dels màxims honors (carruatge amb quatre cavalls) perquè la batalla s'havia lliurat a la seva província, però l'opinió pública sabia que el mèrit era de Neró.[1]

Més tard va ser censor (204 aC) i el 201 aC va ser enviat com ambaixador a Ptolemeu V Epífanes d'Egipte, per comunicar la victòria final a la guerra i agrair la fidelitat egípcia.

Va morir ja al segle ii aC.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «2. C. Claudius Nero». A: William Smith (ed.). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Londres: John Murray, 1870. 
Kembali kehalaman sebelumnya