Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Gai Aufidi Victorí

Plantilla:Infotaula personaGai Aufidi Victorí
Biografia
Naixementsegle II Modifica el valor a Wikidata
Pesaro (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort185 Modifica el valor a Wikidata
Ordinary consul (en) Tradueix
183 – 183
Prefecte de la ciutat
179 – 183
Cònsol sufecte
abril 155 – juny 155
Senador romà
Governador romà
Cònsol romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeAlt Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGratia Modifica el valor a Wikidata
FillsGaius Aufidius Victorinus, Marc Aufidi Frontó Modifica el valor a Wikidata

Gai Aufidi Victorí (en llatí Caius Aufidius Victorinus) va ser un orador romà, amic i conseller de Marc Aureli. Es va distingir tant pels seus principis com per la seva eloqüència, en la que va ser el més notable del seu temps.

Nascut a Pisaurum, a Úmbria es va casar amb la filla de Marc Corneli Frontó, amb la que va tenir tres fills, un dels quals va ser Marc Aufidi Frontó, cònsol dues vegades.

De l'any 162 al 166 va ser legat a Germània on tenia ordres de repel·lir la invasió dels pobles germànics, participant en les Guerres Marcomanes en les que va rebre distincions militars.

Del 168 al 169 va ser legat de Dàcia, i el 170 de la Hispània Bètica, que va governar amb la Tarraconense els anys 171 i 172. Va fer front a l'expedició mauritana de 171 amb la legio VII Gemina,[1] que van penetrar a la província Bètica assetjant Híspalis. També hi va acudir el governador de la Mauritània Tingitana. Les forces romanes van aniquilar als mauritans.

Va ser procònsol d'Àfrica del 173 al 175 i del 177 al 179 governador de Síria. Després va ser prefecte de la ciutat, i més endavant, probablement entre el 179 i el 183, va ser de nou cònsol amb Còmode.[2] Durant el seu segon consolat, l'any 183, es va organitzar i es va desactivar un gran complot contra l'emperador. Còmode, segurament a instàncies del poderós prefecte del pretori Tigidi Perennis, el va tractar de matar, però se'n va sortir. Va morir l'any 185 de mort natural després de la ruïna de Perennis. Se li va erigir una estàtua a la seva memòria.[3]

Referències

  1. (castellà) Laura Arias Ferrer, La hispania del siglo II
  2. (llatí) Corpus Inscriptionum Latinarum, 6|2099[Enllaç no actiu]
  3. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 1257. 
Kembali kehalaman sebelumnya