Gabriel Arias-Salgado y de Cubas

Gabriel Arias-Salgado y de Cubas

Nom original	(es) Gabriel Arias-Salgado
Biografia
Naixement	3 març 1904 Madrid
Mort	26 juliol 1962 (58 anys) calle de Hermosilla (Comunitat de Madrid)
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 14 juliol 1962 – Manuel Fraga Iribarne → Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Governador militar de Cartagena
27 juny 1952 – 10 juliol 1953
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Ministre d'Informació i Turisme
juliol 1951 – 10 juliol 1962 ← cap valor – Manuel Fraga Iribarne →
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 6 abril 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 24 abril 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Governador civil de la província de Salamanca
27 agost 1938 – 9 maig 1941
Dades personals
Residència	calle de Hermosilla
Religió	Catolicisme
Formació	Colegio Nuestra Señora del Recuerdo
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Partit	Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Família
Fills	Fernando Arias-Salgado y Montalvo, Rafael Arias-Salgado Montalvo
Premis
(1946)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (1942)  Gran Creu de l'Orde Imperial de les Fletxes Roges  Gran Creu de l'Orde de Carles III

Gabriel Arias-Salgado y de Cubas (Madrid 3 de març de 1904 - 26 de juliol de 1962) va ser un polític espanyol, ministre durant la dictadura del General Franco.

Va estudiar en el Col·legi Nuestra Señora del Recuerdo de Chamartín i es va graduar en Llengües Clàssiques i Humanitats. En 1937, en la Guerra Civil espanyola va passar a la zona nacional, on va ser director del periòdic Libertad. Després de la guerra va ser nomenat Governador civil de Salamanca. Per la seva condició d'especialista en Filosofia, Humanitats i Llengües Clàssiques,^[1] va ocupar posteriorment els càrrecs de Sotssecretari d'Educació Popular^[2] i simultàniament Delegat Nacional de Premsa i Propaganda de Falange Española Tradicionalista y de las JONS (1941-1946). Procurador en Corts nat per la seva condició de Consejero Nacional durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946).^[3]

Des de 1951 fins a 1962 fou ministre del recentment creat Ministeri d'Informació i Turisme, càrrec des del qual va fundar l'Escola Oficial de Turisme i el NO-DO. El seu mandat es caracteritzà per imposar una fèrria censura prèvia als mitjans de comunicació.^[4][5] En 1962 va ser destituït pel tractament que va fer que donés la premsa al IV Congrés del Moviment Europeu, anomenat pejorativament "Contuberni de Múnic",^[6] la qual cosa va atreure sobre el franquisme forts crítiques arreu d'Europa.

Va morir als 15 dies del seu cessament, esdevingut l'11 de juliol de 1962.

Pare del també polític Rafael Arias-Salgado i del diplomàtic Fernando Arias-Salgado.

• "Doctrina y política de la información, defensa del respecte a la jerarquia

Càrrecs públics
Precedit per: Nou càrrec	Ministeri d'Informació i Turisme 1951- 1962	Succeït per: Manuel Fraga Iribarne