Görgeyita

Görgeyita
Cristalls de görgeyita del Kazakhstan
Fórmula química	K₂Ca₅(SO₄)₆·H₂O
Localitat tipus	Ischler Salzberg, Perneck, Bad Ischl, Gmunden, Alta Àustria, Àustria
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CD.30
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CD.30
Dana	29.4.7.1
Heys	25.4.9
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Color	incolor a groguenc
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	(no reportada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,560 nβ = 1,569 nγ = 1,584
Birefringència	δ = 0,024
Angle 2V	mesurat: 79°, calculat: 78°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Gög
Referències	[1]

La görgeyita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Rolf von Görgey (1886-1915), mineralogista austríac.

La görgeyita és un sulfat de fórmula química K₂Ca₅(SO₄)₆·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma de cristalls tabulars en {001}, de fins a 8,5 centímetres, mostrant {001}, {100}, {111} i {110}.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És una espècie isostructural amb la campostriniïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la görgeyita pertany a «07.CD - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations grans només» juntament amb els següents minerals: matteuccita, mirabilita, lecontita, hidroglauberita, eugsterita, koktaïta, singenita, guix, bassanita, zircosulfat, schieffelinita, montanita i omongwaïta.

Va ser descoberta a Ischler Salzberg, Perneck, a Gmunden (Alta Àustria, Àustria). Sol trobar-se associada a altres minerals com: glauberita, halita, polihalita, anhidrita, guix, cesanita i pirita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Görgeyita