Fwâi

Fwâi

Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	1.900 (2009)[1]
Autòcton de	Nova Caledònia
Estat	Província del Nord
Classificació lingüística
llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies llengües malaiopolinèsies nuclears llengües malaiopolinèsies centrals-orientals llengües malaio-polinèsies orientals llengües oceàniques llengües oceàniques centroorientals llengües oceàniques meridionals llengües canac
Característiques
Institució de normalització	Acadèmia de les Llengües Canac
Codis
ISO 639-2	fwa
ISO 639-3	fwa
Glottolog	fwai1237
Ethnologue	fwa
IETF	fwa

Fwâi és una llengua austronèsia parlada majoritàriament a l'àrea tradicional de Hoot Ma Waap, al municipi de Hienghène, a la Província del Nord, Nova Caledònia. De la mateixa manera que el jawe, el nemi i el pije, es parla a la comuna de Hienghène; figura al diccionari comparatiu de llengües de Hienghène, escrit per André-Georges Haudricourt i Françoise Ozanne-Rivierre en 1982. Té uns 1.900 parlants nadius.

Hi ha dos registres estilístics distints en fwâi: d'una part la llengua corrent, d'altra part el fwâi honorífic. Aquest darrer, similar al qene miny del drehu, és una llengua cerimonial parlada en el curs dels grans cacicatges, quan els subjectes es dirigeixen a personatges d'alt rang o d'edat avançada.

Aquest llenguatge honorífic encara es practica, i es pot sentir tot en àlbums de la banda Huréré – en particular l'àlbum « Took kohya » amb Hypolite Bouarat.

• Haudricourt, A. G et F. Ozanne-Rivierre, 1982, Dictionnaire thématique des langues de la région de Hienghène (Nouvelle-Calédonie) : pije, fwâi, Fwâi, jawe - Précédé d'une phonologie comparée des langues de Hienghène et du proto-océanien, Paris, Société d'Etudes Linguistiques et Anthropologiques de France, 285 pp., 2 cartes.