Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Fuendetodos

Plantilla:Infotaula geografia políticaFuendetodos
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 41° 20′ 29″ N, 0° 57′ 34″ O / 41.3413°N,0.9595°O / 41.3413; -0.9595
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
CapitalFuendetodos Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població150 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2,41 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície62,199203 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud750 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJoaquin Gimeno Salueña Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal50142 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic976 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE50114 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webfuendetodos.org Modifica el valor a Wikidata

Fuendetodos (Fuent de Todos en aragonès) és un municipi d'Aragó, situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca del Camp de Belchite. Està situada a 780 metres d'altitud sobre el nivell del mar, a una distància de 44 quilòmetres de la ciutat de Saragossa.

En aquesta població hi va néixer el pintor Francisco de Goya.

Història

El nom del municipi prové del nom d'una antiga font anomenada Fuent de tosos, fent referència a l'actual Fuente vieja. Ramon Berenguer IV ja menciona aquest indret el 1142 quan atorga furs a Daroca. Posteriorment es canviarà el nom a l'actual Fuendetodos. Des del segle xiv la vila era domini de la família Fernández de Heredia, coneguts com els condes de Fuentes.

Economia

La població s'ha dedicat tradicionalment a l'agricultura de secà i la ramaderia d'oví i cabrum. Durant segles, les pedreres de l'anomenada pedra caracoleña,[1] una roca calcària biostromal de gastròpodes exclusiva de Fuendetodos, i la indústria del gel proporcionaren importants ingressos al poble. Avui dia ha adquirit major importància la producció d'energia eòlica i sobretot els serveis derivats del turisme (20.000 visitants anuals).

Vegetació

Bona part del municipi està cobert per pineda natural de Pinus halepensis, pi blanc, conservat per pertànyer durant segles als comtes de Fuentes; passà posteriorment a propietat municipal. Carrasques i alzines escampades pel territori testifiquen la presència d'un antic carrascar. El matoll mediterrani de romerar, amb abundància de savina negra, ginebre de la miera, espígol, sàlvia i altres mates esclerofil·les, es reparteix el territori amb el garric. Destaquen els abruptes barrancs excavats en la dura calcària del Juràssic per les aigües, en els quals es refugia una flora molt sorprenent a l'entorn sec de Fuendetodos, amb boscos caducifolis de lledoners, aurons negres, alzines i corners, on es poden trobar cinc espècies de falgueres.[2]

Geologia

Hi trobem margues, calcàries, margocalcàries, calcàries bioclàstiques i oncolítiques amb diversos tipus de fòssils del juràssic superior.[3] A finals del terciari es produeix una gran erosió, hi ha contacte entre materials terciàris i mesozoics i es pot veure la superfície d'erosió finiterciària afectant els materials mesozoics i enllaçant topogràficament amb els darrers estrats horitzonatals del terciari. En molts llocs els materials mesozoics han estat erosionats per antics afluents del riu Huerva creant els "focinos" (congosts), que destaquen per la seva vegetació.[3]

Demografia

Evolució demogràfica
1842185718601877188718971900191019201930194019501960197019811991199619981999200020012002200320042005200620072008
360532488544505523545597624674386456389234166146154145175199187180178176173167179174

(INE 2008)

Punts d'interès

Casa natal de Goya i Museu del Gravat

Estàtua de Goya davant la seva casa natal

La casa on naixé el gran pintor fou construïda a principis del segle xviii. A pocs metres s'hi troba el Museu del Gravat, inaugurat el 1989, on s'exhibeix l'obra gràfica de Goya i tot allò relacionat amb les tècniques del gravat.

Neverones

Les neverones (neveres en català) són unes construccions de pedra del segle xviii on s'emmagatzemava la neu que queia a l'hivern, per a més tard consumir el gel a l'estiu. Avui en dia es poden visitar les restes que romanen a Fuendetodos, encara que la més coneguda és la Culroya, ja que és l'única conservada sencera.

Església de Nuestra señora de la Asunción

Fou construïda entre 1723-1727; constava de tres naus i una esvelta torre. Fou destruïda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Només se'n conserva la pica baptismal, la mateixa on Goya fou batejat. L'edifici fou reconstruït als anys 60 del segle xx.[4]

Obra dels moros

Amb aquest nom es coneixen les restes del castell medieval de Fuendetodos, construït en tàpia. Malgrat el seu nom popular, fou construït després de la conquesta pels cristians al segle xiii. Fou abandonat i reaprofitat com a pedrera per a la construcció de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció al segle xviii: se'n va aprofitar les torres i murs per fer pallers i quadres. Una granja construïda als anys 1970 sobre part del castell s'ha convertit l'Espai de Natura Fuendeverde.[cal citació]

Festes

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya