Antigament formava un territori homogeni, però el soterrament de terres al mar propi de la zona i l'atomització política patida als Països Baixos arran de l'edat mitjana n'han dividit el territori. Se sol dividir en quatre seccions:
la Frísia Septentrional, situada a l'antic cercle de Tondern, a l'estat alemany de Slesvig-Holstein, antic territori danès, amb una extensió de 1.309 quilòmetres quadrats i una població de 155.609 habitants, dels quals uns 60.000 es consideren frisons, que comprèn les illes de Sylt/Sölring, Föhr/Fering, Amrum/Imömrang, Helgoland/Halunder, Trischen (5 km²), Nordstrand (31 km²), Hooge (5 km²), Pellworm (22 km²) i Nordmarsch-Langeness (8 km²).
Davant la costa de Frísia, es troben els tres grups de l'arxipèlag de les Illes Frisones (les occidentals, les orientals i les septentrionals), que corresponen aproximadament a cadascuna de les seccions en què es divideix el territori frisó.
Orografia
El país és gairebé tot pla. A Frísia occidental, l'única on es manté viu l'esperit frisó, el país és gairebé tot sota el nivell del mar, i només sobresurten petites llomes artificials anomenades terpen o wierden. Hi destaquen les planures d'Oostergo, a la costa nord-oest, vora el golf de Lauwerszee, i el Westergo, a la costa sud-est, vora el llac IJssel (IJsselmeer).
Mapa tradicional de les regions frisones el 1300
També formen part del país el cordó d'illes costaneres, anomenades illes Frisones, separades per bancs poc profunds anomenats wadden o watten, que sovint surten en la marea baixa i fan de pastures a l'estiu. Les més grans en són Texel, Vlieland, Terschelling, Ameland i Schiermonnikoog. Els principals rius del país són els Linde, Ee, Boorn i Tjonger o Kuinre, i els principals llacs, els Slotermeer, IJsselmeer, Sneekermeer, Heegermeer, Tjeukemeer i Fluessen (meer = llac).
