Forma farmacèuticaForma farmacèutica, antigament dita forma galènica, és la disposició individualitzada que s'adapten les substàncies medicinals (principis actius) i excipients (matèria farmacològicament inactiva) per a constituir un medicament.[1] O dita d'una altra forma, la disposició externa que es dona a les substàncies medicamentoses per a facilitar-ne l'administració. El primer objectiu de les formes farmacèutiques és normalitzar la dosi d'un medicament, per això també se les coneix com a unitats posològiques. Al principi es van elaborar per a poder establir unitats que tingueren una dosi fixa d'un fàrmac amb què es poguera tractar una determinada patologia".[2] La importància de la forma farmacèutica resideix que determina l'eficàcia del medicament, ja siga alliberant el principi actiu de manera lenta, o en el seu lloc de major eficiència en el teixit blanc, evitar danys al pacient per interacció química, solubilitzar substàncies insolubles, millorar sabors, millorar aspecte, etc. Exemples de formes farmacèutiques
Referències
|