Nascut a Sant Sebastià el 1959, Fernando Aramburu es llicencià en Filologia Hispànica per la Universitat de Saragossa el 1982. A la seva ciutat, participà en la fundació del Grupo CLOC de Arte y Desarte, que entre 1978 i 1981 edità una revista i promogué altres accions culturals al País Basc, Navarra i Madrid, amb propostes surrealistes de tota mena, caracteritzades per una barreja particular de poesia, contracultura i sentit de l'humor.
Des de 1985 viu a Alemanya, on ha donat classes de llengua castellana a descendents d'emigrants espanyols, i també es dedica a la traducció de diversos autors alemanys. El 2009 abandonà la docència per a dedicar-se en exclusiva a la creació literària.
El 1996 publicà Fuegos con limón, novel·la basada en les seves experiències juvenils amb el Grup CLOC.[1]
Aramburu guanyà el Premi Tusquets de novel·la el 2011 per Años lentos, i el Premi Francisco Umbral i el Premi de la Crítica de narrativa castellana, ambdós el 2017, per Patria,[2] on retrata el conflicte personal entre les víctimes i els botxins que conviuen a la societat basca. A la Diada de Sant Jordi del 2017, a Barcelona, aquesta darrera novel·la resultà ser el llibre més venut en castellà.[3]
Els seus llibres han estat traduïts a diversos idiomes. Escriu col·laboracions sovint a la premsa espanyola.
Bruma y conciencia/Lambroa eta kontzientzia (1977-1990), edició bilingüe castellà/euskera, Universitat del País Basc, 1993
El librillo, poemes per a nens, Hiperión, Madrid, 1995
Yo quisiera llover, selecció de poemes per Juan Manuel Díaz de Guereñu, Editorial Demipage, Madrid, 2010
Traduccions
El brezal de Brand d'Arno Schmidt, Editorial Laetoli, Pamplona, 2006
Montauk de Max Frisch, Editorial Laetoli, Pamplona, 2006
Obras completas de Wolfgang Borchert, Editorial Laetoli, Pamplona, 2007
Hermanos de sangre d'Ernst Haffner, Seix Barral, Barcelona, 2015
Llibres col·lectius
Nocturnario (2016), un llibre col·lectiu amb collages d'Ángel Olgoso en el que 101 escriptors hispanoamericans aportaren un text per a acompanyar cada una de les imatges.[5]
Adaptacions d'obres seves al cinema i a la televisió
Félix Viscarret adaptà al cinema la seva novel·la El trompetista del Utopía amb el títol Bajo las estrellas (2007). Aquesta pel·lícula guanyà dos Premis Goya.
L'any 2020, el canal HBO España produí una minisèrie de televisió de vuit episodis Patria basant-se en la seva novel·la homònima i dirigida per Aitor Gabilondo.
.JPG)
