|
Ferdinand von RichthofenFerdinand Freiherr von Richthofen (Silèsia, 5 de maig de 1833 - Berlín, 6 d'octubre de 1905), també conegut com el Baró von Richthofen, fou un geògraf i geòleg alemany. El seu nom complet és Paul Wilhelm Ferdinand von Richthofen. Va néixer a Carlsruhe (Silèsia, actualment a Polònia) i va estudiar a Berlín. En el curs de la seva carrera va arribar a ser un dels geògrafs més importants d'aquells temps, encara que és més conegut per haver encunyat el terme “Ruta de la seda” per designar les vies de comerç entre Àsia i Europa durant diversos segles. ViatgesEntre els anys 1856 i 1859 fa recerques sobre la geologia del Tirol i després sobre la de Transsilvània. El 1860 participa en una expedició a la Xina i estudia breument per primera vegada la seva geologia; no existeixen, però, rastres dels treballs de Richthofen sobre aquest viatge. A mitjans de 1860 visita Califòrnia, Estats Units, per analitzar la relació entre l'or i les cendres volcàniques; va romandre als Estats Units de 1862 a 1868. Des de 1868 fins a 1872 Richthofen torna a Àsia, visitant de nou la Xina. També viatja al Japó, Borneo i Java. Aquest estudi va ser finançat pel Banc de Califòrnia i el Banc de Xangai. S'interessa pels emplaçaments dels jaciments importants, com els de carbó. Els seus estudis geogràfics, geològics, econòmics i etnogràfics són publicats en tres volums i un atles. El primer volum descriu les muntanyes d'Àsia; el segon, el nord de la Xina; i el tercer, el sud de la Xina; però Richthofen no tindrà temps d'acabar-lo. El 1877 encunya el terme de la ruta de la seda.[1] També escriu una sèrie de cartes a la Cambra de comerç de Shanghai, en les quals destaca la importància dels jaciments de carbó de Shandong, així com la de Kiaochow com a port. Altres tres volums pòstums són editats el 1911 i 1912. Aquestes recerques són útils per a la comprensió d'Àsia per part dels europeus. Carrera universitàriaRichthofen va ser professor de geologia a la Universitat Humboldt de Berlín des de 1875 fins a 1877 i a la Universitat de Bonn fins a 1883, professor de geografia a Leipzig de 1883 a 1886 i després altre cop a Berlín a partir de 1886. De 1902 a 1905 és president de la Societat de geografia alemanya i el primer president del Institut für Meereskunde (Institut d'oceanografia). La Geological Society of London li concedeix la Medalla Wollaston el 1892. Mor a Berlín el 1905. La geografia de RichthofenPoc després d'haver accedit a la seva càtedra a Leipzig el 1883, Richthofen exposa la seva concepció de la geografia. Aquesta definició tindrà una influència considerable a Alemanya i en altres països. Per Richthofen, el domini propi de la geografia és molt ampli: bàsicament la superfície terrestre (la qual inclou la litosfera, la hidrosfera i l'atmosfera) i tots els fenòmens que estan en relació de causalitat amb aquesta, inclòs l'home. Richthofen distingeix, a més, tres grans àrees dins de la geografia:
Metodològicament, Richthofen no veia diferències entre la geografia i altres ciències i advocava per utilitzar punts de vista tant morfològics com genètics, així com per l'especialització temàtica del geògraf. Obres
Curiositats
Vegeu tambéReferències
Bibliografia
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferdinand von Richthofen |
_-_Ernst_(...)Milster_Ernst_btv1b84510245_(cropped).jpg)
